Fa un parell de mesos, Sergio Dalma va bufar 59 espelmes. A les portes dels 60, el cantant de Sabadell està estupendu de la vida, vivint una segona joventut i mantenint el seu enorme talent, la seva carismàtica veu, la seva immortal bellesa i la seva característica simpatia. A més, Dalma té una virtut: no li cauen els anells a l'hora d'enfotre's d'ell mateix quan toca. I ara ho ha tornat a demostrar anant de convidat a La Resistencia de David Broncano.

dalma broncano
Sergio Dalma i David Broncano a 'La Resistencia' / Movistar+

Dalma fa molts anys que belluga en la indústria musical, i des de fa anys i panys és un dels cantants melòdics més famosos del país. No només per enamorar-nos a tots al festival d'Eurovisió, sinó per regalar algunes de les balades més populars, amb la seva veu trencada, com si fos un cantant italià, amb el seu somriure sorneguer i la seva cara de pillo. L'autor de Bailar pegados, Galilea, La vida empieza hoy, Solo para ti o tantes i tantes versions d'èxits romàntics italians de sempre, va començar a treure el cap i a adquirir notorietat quan el segell discogràfic Horus es va fixar en ell i el va fitxar per editar el seu primer disc oficial, Esa chica es mía. Abans que això passés, o quan estava començant, alternava les cançons amb els reportatges publicitaris fent de model en alguns anuncis per televisió. Després, l'estrellat, i evidentment, pasta por un tubo. Dalma ha respost així a les dues preguntes més famoses del programa, sobre els diners que té al banc i les relacions sexuals que ha tingut el darrer mes:

I justament d'aquella època ha estat l'anècdota meravellosa que ha revelat Sergio Dalma davant d'un Broncano que s'ha pixat de riure, com els espectadors. Explica el cantant català que un dia, quan començava a fer les seves coses de publicitat, "y la gente no me conocía todavía, oían la voz, pero no me conocían", estava a un club de natació a Sabadell. "Yo estaba delante de una barandilla, y en aquella época se llevaban aquellos tangas... aquellos bañadores pequeñitos. Yo llevaba uno pequeñito de color blanco...". Broncano i Grisson li diuen que "¿blanco? Blanco es muy arriesgado, ¿eh? Se le puede ver el morro al delfín". Explica Dalma que no entenia com "pasaba un tío y me miraba y se reía. Pasaba una tía y me miraba y se reía también. Y pasaba otra, y se reía. Yo me decía: 'Joder, ¿qué está pasando hoy? Si solamente oyen mi voz por la tele! ¿Cómo puede ser que me reconozcan?'. Yo todavía no era conocido. ¿Qué coño está pasando?".

 I el que estava passant era que "cuando me di cuenta tenía un huevo fuera".

...Sensacional. Bailar pegados està molt bé, però tenir la carn d'olla tan pegada en aquells banyadors tipus tanga no havia de ser massa bo...