Fa un temps, no massa, segur que tots vosaltres anàveu pel carrer entonant per dins una cançoneta que no us podíeu treure del cap. Una melodia que feia així: "Papara, papara, papara, paparapapá".
Era la cançó de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio, el seu Tant de bo, un hit absolut de la cantant catalana Suu que ho va petar de mala manera. Ara, temps després, la cantautora de 23 anys s'està forjant una sòlida carrera damunt dels escenaris, amb temes que desperten passions entre els seus fans, com Eres un temazo, Algo de mí, Lligar no és lo teu, A solas, Diuen, No eres tan especial o 13 dies més. Com veuen, cançons interpretades i escrites tant en català com en castellà. Cançons que enamoren, que se't posen al cap i et fan més feliç, cançons cantades en l'idioma que li surt del monyo.
La qüestió lingüística sempre ha acompanyat la Suu des dels seus inicis, i ella sempre ha respost als que li pregunten per què canta en els dos idiomes. "Hay mucho hater y... ¿cómo decirlo sin ofender a nadie? Hay mucho defensor de la patria, pero de una patria muy purista, y no veo bien excluir una parte de la cultura, la lengua castellana, que también es nuestra. En el castellano hay un transfondo histórico que nos ha perjudicado muchas veces, pero en todo caso, habría que culpar a determinados personajes históricos, no a la lengua", deia fa un temps en una entrevista a El Periódico... Tant de bo hi hagués més veus com la seva, una veu espectacular, canti en l'idioma que canti..
En una conversa deliciosa amb el Roger escapa a El Suplement de Catalunya Ràdio, la Suu ha abordat diferents qüestions. La bisexualitat ("soc superautobiogràfica en les meves cançons, i explicar una mica més, ajuda a la gent a entendre del que estic parlant. A vegades penso que m'agradaria ser una mica més misteriosa, però no ho aconsegueixo"). Evidentment, també la de la llengua. I ella ho torna a deixar clar, per si a algú encara no li ha quedat prou clar. "Et van fotre bastanta canya per parlar en castellà", li deixa caure Escapa. I ella: "Sí. Això és gros. Sempre he cantat més en castellà que en català, però a Catalunya sonen més en català. Soc bilingüe. A casa parlo amb el meu pare només en castellà, i em sento còmode amb aquest bilingüisme i seguiré cantant en català i en castellà".
"Quan expliques una història personal, amb què et surt fer-ho?", vol saber el periodista. I la Suu ho té clar: "Utilitzo la màscara del castellà, perquè com jo visc bastant en català les meves relacions personals, sento que si he tingut un lio amb algú i li faig una cançó amb català, serà més fàcil que sàpigues que estic parlant de tu. En canvi, si te la faig en castellà, és possible que passi més desapercebut. Les que faig en català acostumen a ser de parelles que sí que els hi puc explicar que parlo d'ells o d'elles, o amics, o coses que no em fa tanta vergonya". Això sí, plantejada sobre una possibilitat de representar Espanya a Eurovisió, ja sigui cantant en català, en castellà, en italià o en qualsevol altre llengua, "et fem cantar en italià, fins i tot amb la possibilitat de representar Eurovisió", li diu Escapa. I ella: "Perfecte. Mentre no representem Espanya a Eurovisió, tot està perfecte. A Espanya no la representaria ni de conya".
Una conversa imprescindible.