La família Campos està més al dia que mai. És cert que la matriarca i veterana periodista María Teresa Campos sempre ha estat als nostres televisors. Fins i tot també la seva filla gran, Terelu Campos. Però és que ara s’hi ha afegit la petita de la família, Carmen Borrego, habitual ja dels platós de Telecinco, i imminent assessora de l’amor a Mujeres y Hombres y Viceversa.

Amb tanta actualitat, Terelu Campos ha volgut recordar ara episodis llunyans i ben durs d'allò que un dia va haver de viure. Ho ha fet a través d’unes memòries, que ha plasmat el seu amic i periodista Kike Calleja, al llibre Frente al espejo (Ediciones B).

Allà, hi dedica un capítol al seu pare, José María Borrego, que es va suïcidar quan ella tenia tan sols 18 anys. El títol n’és una tota una declaració d’intencions: “El meu pare, un gran desconegut (et perdono, papa)”.

Vanitatis ha tingut accés al capítol, on s’explica detalladament com va anar tot. Va ser el dia que el marit de María Teresa Campos no va voler quedar amb la seva dona i filles perquè “estic bastant liat”, i va acabar traient-se la vida amb un tret. Terelu explica que “la història va ocórrer amb premeditació i traïdoria”, i que “en sento molta llàstima”. Però deixa clar que la llàstima és per ella i la seva germana (tenien 18 i 17 anys, respectivament), ja que “no és fàcil conviure amb allò. No és senzill oblidar-te d’aquella gran putada”.

De l’odi al perdó

Terelu explica que després del suïcidi va sentir odi pel seu pare. "En aquell instant el vaig odiar. El vaig odiar amb tota la meva ànima. Amb tota la meva ràbia. I el meu dolor. I el meu amor. Perquè jo me l'estimava. ¡Moltíssim!", relata.

Era un sentiment contraposat, d’estima i amor: “no puc deixar de pensar que em va desgraciar la vida de la manera més cruel. Tenia 48 anys, li quedaven moltes coses per viure. I a mi, amb ell”.

Carmen Borrego, a la dreta.

Així, tampoc “no podia perdonar-li que deixés la meva mare com si fos la culpable d’alguna cosa”. La gran de les germanes Campos assegura que si el matrimoni s’havia distanciat, era pels ritmes diferents que portava cadascú, no per culpa de María Teresa.

Després de tot, creu que el seu pare va estar malalt des de sempre, “per aquella raó era impossible que demanés ajuda”. Terelu diu que fer el llibre li ha servit de “teràpia” per superar el “rancor”, fins al punt de dir: “et perdono, pare”.