Fa uns dies una de les notícies més importants que vam tenir, en clau política, va ser la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, fallant a favor dels interessos dels exiliats independentistes. L'alt tribunal europeu admet que Bèlgica negui l'euroordre del jutge Pablo Llarena si creu que vulnera drets fonamentals de Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín o Carles Puigdemont. Els diaris espanyols, no se podía saber, van vendre la moto com una victòria del jutge instructor Pablo Llarena. El cert, però, és que "La premsa espanyola no sap llegir, o tots són rucs o es deixen enredar". O totes tres coses alhora, tal i com va definir de manera rotunda Pilar Rahola. L'escriptora, a més, afegia que "Llegida la sentència del TJUE, és un nou èxit de l'exili català. És la base de la sentència del proper mes de març sobre la immunitat dels tres eurodiputats. Això d'avui empeny que vagi bé al març. La sentència d'avui li diu al Llarena que pot fer més euroordres, però és una victòria pírrica de Llarena, que havia de guanyar al 100% o perd. Llarena havia dit que un membre de la UE no pot discutir una euroordre d'un altre país de la UE per un principi de confiança. El que diu el TJUE és que Llarena pot fer euroordres sempre i quan siguin proporcionades. Crea un precedent extraordinari pels exiliats catalans per crear la base per denegar les euroordres. Fins ara es creia que les euroordres no es podien denegar però jutges europeus joves comencen a dir que cal preservar els drets fonamentals".

pablo llarena fundación villacisneros
Pablo Llarena 
gonzalo boye, carles puigdemont, toni comín, lluis puig, clara ponsatí brussel·les tjue foto consell republica
Gonzalo Boye, Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluis Puig i Clara Ponsatí / Foto: Consell de la República

Com dèiem, però, a les espanyes han corregut a considerar Llarena com una mena d'heroi Marvel. Res més lluny de la realitat. Però els altaveus dels mitjans espanyols ja van fent la seva feina. Com per exemple, el perfil que dibuixen al diari El Mundo sobre el jutge, presentant-lo com una mena d'Easy Rider, amb chupa de cuir i motoritzat. És clar que el més llepa és el que escriuen d'ell. Començant pel text d'entrada, un vestit a mida del magistrat espanyol, a qui defineixen com a "baluarte de la ley contra los sediciosos del 1-O, perseguidor infatigable de Puigdemont y el resto de los fugados. Y cómo su familia tuvo que ser rescatada de madrugada de Cataluña por carreteras secundarias ante un 'inminente ataque' de los independentistas. El Tribunal de Justicia de la UE acaba de darle la razón. En algunos restaurantes arranca aplausos espontáneos de gente que le reconoce... y le invita"... Vaja, com si fos una estrella del rock.

jutge pablo llarena ACN
Pablo Llarena / ACN

Dins, la cosa continua fent vomitar: "Ha sido un triunfo de la justicia española, vindicada ante Europa en su lucha para juzgar a los cabecillas de la intentona golpista de 2017. La victoria en los tribunales, que fulmina un lustro de desinformación y bulos, subraya el trabajo quirúrgico de un penalista que huye como del lobo de la condición de juez estrella". O "Llanero solitario a ratos, aunque él se sienta respaldado. Es una persona muy correcta y amable". Un tuf de servilisme que tomba. És clar que res comparat amb els quatre palmeros que han sortit ràpid de la cova per donar-li uns copets a l'esquena. I entre aquests, algun polític i diputat català que ha vist l'oportunitat de tenir el seu minut de glòria. Com Nacho Martín Blanco, diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya.

Ràpidament, i donat que si no, el partit taronja pinta menos que Jacinto en la boda, que era el novio y no estaba invitado, el polític de Cs ha anat ràpid en fer-li un vestit de saliva al jutge Llarena i a l'article esmentat. Escriu Martín Blanco que és "Imprescindible esta semblanza del juez Llarena, ejemplo de entereza y símbolo de la dignidad del Estado democrático de Derecho frente a los totalitarios que intentan liquidarlo". Poc després, però, un estimat actor català l'ha posat a lloc. El gran Toni Albà, sempre disposat a recordar als membres de Ciutadans tota la tibantor, crispació i brossa que ells han deixat caure a Catalunya, ha ensorrat el polític amb molt poques paraules, definint què li sembla aquesta nova demostració de vassallisme amb la justícia espanyola: "El gripau que s’ha hagut d’empassar és tan gros que ja només cal esperar que l’ofegui". La xarxa també s'ha pronunciat:

No es pot afegir res més.