Sembla mentida, però aquest divendres 1 de març del 2024 fa exactament quinze anys que ja no és entre nosaltres un geni. Perquè tal dia com avui, del 2009, moria l'inimitable, l'únic, l'estimadíssim i el recordat Pepe Rubianes. El còmic i actor galaico catalán, com ell mateix es presentava, ens va deixar als 61 anys després d'una vida plena, viscuda al màxim, fent riure tothom i passant-ho pipa, especialment a la seva Barceloneta estimada. Somriure sorneguer, d'entremaliat, jaqueta negra, camisa vermella i una bonhomia que tomba, el gran Pepe ens va deixar molts moments meravellosos. Per exemple, aquella part del seu monòleg Rubianes, solamente on parlava d'allò que es va inventar algú, aquella sobirana estupidesa que "el trabajo dignifica". Com deia ell, "vaya pedazo de hijo de la gran puta. Lo tenían que colgar de los huevos. Que vayan a la mierda con el trabajo, la dignidad, la realización... que se lo metan todo en la punta del nabo a ver si les cabe, que les exploten los huevos y les queden colgando en los campanarios".
O aquelles onomatopeies marca de la casa, sorolls i expressions per descriure diferents situacions. Absolutament hilarant, on tothom recorda allò de "choa, choa, que choa, y que te rechoa" per definir la masturbació femenina:
O l'entrevista del mil·leni, aquella conversa durant 9 hores que li van fer al Malalts de tele, el Toni Soler i companyia. És clar que si un fragment d'entrevista ha quedat per sempre més en la posteritat, va ser aquella que va concedir a El club de l'Albert Om a TV3, on es va referir en aquests termes sobre si la unitat d'Espanya estava en perill: "A mí la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás, y que se metan a España en el puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando en los campanarios. Que vayan a cagar a la puta playa con la puta España, que yo desde que nací, con la puta España. Que vayan a la mierda y dejen de tocar los cojones".
El Pepe era algú estimat per molts i a qui a les espanyes, per declaracions com aquestes, van posar en una diana, sense entendre, o sense voler entendre, a qui anaven dirigides. Alguna associació, com la Fundación por la Defensa de la Nación Española (presidida per Santiago Abascal) el va denunciar per "ultrajes a España", denuncia que va ser arxivada el maig del 2007, un any després dels fets. Però un jutjat d'instrucció va reobrir-la un any després, acusant Rubianes i Om d'"incitación al odio contra una parte de la población por motivos relativos a su origen nacional y ultrajes a España", causa arxivada definitivament el 2009. Però la dreta més rància el va tenir sempre en el punt de mira. Tant que fins i tot després de morir, el Tribunal Suprem va confirmar una condemna del 2007 de l'Audiència Provincial de Salamanca per vulnerar el dret a l'honor de l'alcalde d'aquella ciutat, el pepero Julián Lanzarote, fent referència a unes declaracions en contra seva arran del trasllat dels "papers de Salamanca" de l'antic arxiu de la Guerra Civil a Catalunya. Sobre aquesta qüestió s'ha referit la germana de Rubianes, Carmen, al Tot es mou de TV3, en l'homenatge i el record que han tingut pel còmic al programa d'aquest divendres.
I atenció a les seves paraules:. Recorda l'Helena Garcia Melero la "condemna pòstuma" al Pepe el 2010 i la interromp la Carmen: "Me llamó... (el jutge)... Le dije: 'Lo siento mucho, pero no le puede juzgar porque está muerto'... '¿Qué me dice?'... el propio magistrado"... "Madre mía", se sent dir a algú a la taula. I tan madre mía. Aquesta és l'Espanya de pandereta i obsessionada a qui el gran Pepe va posar a lloc més d'una vegada. Pepe, sempre en el record, després de quinze anys i per molts que passin.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!