Txabi Franquesa, trobada inesperada al lavabo d'un after de Castelldefels i en una posició concreta

El gran Txabi Franquesa ha passat per un dels podcast que paguen més la pena i que hem recomanat sovint des d'En Blau, el que condueixen l'Ignasi Taltavull i el Tomàs Fuentes, La ruina. Allà, l'humorista establert orgullosament a l'Hospitalet de Llobregat, que no acostuma a mossegar-se la llengua, ha regalat al públic assistent una sucosa anècdota. L'essència del programa, ja ho hem vist d'altres vegades amb convidats com Marc Giró (encara recordem quan va confessar que es va tirar un pet en un ascensor d'un hotel just abans que s'obrissin les portes i hi entrés ni més ni menys que la reina Letícia), és que tant el públic com els convidats VIPS revelin alguna situació compromesa, alguna anècdota ruïnosa que faci honor al títol del podcast. Així, els convidats i l'audiència busquen en el seu passat i revelen algun fet peculiar, i sovint, relacionat amb la festa, que acostuma a ser un terreny que porta sovint a la ruïna.

El que ha explicat el còmic, a qui hem vist en moltes obres, monòlegs, programes o pel·lícules (monòlegs de Paramount Comedy, El club de la comedia, Sexe savi, ‘Noche sin tregua’, ‘Caiga quien caiga', ‘Alguien tenía que decirlo’, Versió RAC1 del Toni Clapés, ‘Ocho apellidos catalanes’, ‘Dieta mediterránea', ‘Señoras del (h)AMPA’, ‘Cómicos de barra’, ‘Una boda feliz’, 'Parlant amb Franquesa’, ‘La cocina de los monólogos’, ‘Escocía’...), ha provocat les rialles del personal evocant una situació viscuda molt temps enrera, en una època de joventut, a la perifèria de Barcelona, en un after. "Hace veintitantos años tuve una época de destrozarte la vida los fines de semana". Ara ja ha sentado cabeza, però va tenir una època de sortir com si no hi hagués un demà i tornar a casa a les dotze del migdia, "si había que salir, se salía". Tot i això, "siempre he tenido los pies en el suelo, y yo me podía desmelenar, pero sabía recoger la ropa, era el típico amigo pringao que cargaba con los amigos en el coche al final de la fiesta y les iba dejando en casa".

Una nit, "una noche más", van sortir de festa per la zona, en un after per Castelldefels, "y yo dije: 'Nos recogemos'". Hora de marxar cap a casa. Fa el recompte de col·legues, "hice como la profesora de pre-escolar, iba contando patitos... y me faltaba uno". Qui? Un amic que "en esa época adolescente, que tienes conversaciones, novietas, ligues, no se le conocía mucho, no era muy participativo, no sabíamos mucho de su vida privada, era reservado". Franquesa, tirant de metàfores hilarants, va dir que tornava dins del local a mirar, "no fuera a ser que le hubiera sentado mal el cachopo de la hora de cenar, quizás está charlando en algún sitio de menos visibilidad". Una època on no hi havia telèfons mòbils per trucar a la gent. "Subo a los lavabos", era un local amb els lavabos a dalt, "no fuera que le haya dado un parraquito".

"Imagínate los lavabos de un after a las 11 y media de la mañana, aquello era Ángel Cristo y sus leones". Era un lavabo "de aquellos infames, que tienen la part de arriba cortada, que se ve, y un poco la parte de abajo, pero no te podías agachar por el suelo...", "te podías quedar embarazado", apunta Fuentes. El Txabi, que a banda de bonhomia i gràcia, si una altra cosa té, és alçada, "quería mirar por arriba... Oía sonidos guturales que no era capaz de identificar... y de repente vi una manica agarrada en una puerta, y cierto movimiento, y unos sonidos que salían de allí". Ell s'hi va acostar, decidit a obrir aquella porta... "Lo que me encontré, fue muy repentino... El de la 'manica' quedó un poco detrás de la puerta, pero lo primero que vi fue" al seu amic, "mojándose las rodillas en un suelo infecto, pero me llamó más la atención lo que estaba haciendo... estaba comiendo 'flamenquín de cuello vuelto'... Un plano picado glorioso".