Vargas Llosa dient una bajanada. Tant se val quan ho llegeixin. Ara canviïn el seu nom pel de Fran Rivera i el resultat és el mateix. I per acabar-ho d'adobar, posin en una mateixa sala dos cuñaos com aquests, compartint sofà i saviesa i el resultat serà grotesc.
A Espejo público van tenir la bona pensada de donar-li al torero un espai d'entrevistes als seus amics on esplaiar-se i fer saberudes reflexions. Però donar-li a aquest parell un micròfon sense ningú que hi posi seny és com donar-li un arsenal de pistoles a dos micos amb sobredosi de cacauets.
Fixin-se en el missatge que ha adreçat l'escriptor als joves: "Menos móviles y más libros". Caldria afegir que si el que llegeixen són barbaritats com les que ha pregonat aquest dimarts Vargas Llosa, més val que carreguin el mòbil amb dades. Perquè el peruà ha perpetrat un comentari abjecte fent-li la rosca al torero que tenia assegut al davant. L'excusa? Parlar del coronavirus, però també han parlat de toros. Confessant què és el que més li commou d'una corrida, Vargas Llosa deixa anar sense ruboritzar-se: "el momento cuando se crea esa complicidad entre el toro y el torero. Parece que su hubieran puesto de acuerdo y entonces el toro pasa con naturalidad, por más que arriesgue muchísimo el torero, y pasa y repasa y vuelve a pasar y se crea una cosa eléctrica"... El que no regeix bé és l'electricitat del cervell de Vargas Llosa. Parece que se hubieran puesto de acuerdo, diu sense ruboritzar-se. I tot plegat, amb musiqueta de violins que posa el programa de fons. Un espectacle esperpèntic:
Doncs moltes d'aquestes persones que no pueden entender las corridas de toros li han deixat clar què pensen d'ell: