Avui, més que mai, ens solidaritzem tant, però tant amb l'actriu Victòria Pagès... La planyem. Ens posem en la seva pell i entenem perfectament què és el que li ha fet alçar la veu i verbalitzar un desagradabilíssim costum que molts tenen. No ens dediquem a la interpretació, com ella, però sabem de què parla, perquè malauradament, el que li ha passat a ella passa en molts altres àmbits. Però anem a pams.
L'excel·lent actriu i dobladora catalana ara està triomfant novament a televisió amb una sèrie magnífica que ha seduït els espectadors de TV3 les nits de dilluns. Ella és una de les intèrprets de la sèrie Moebius, on una professora d'un institut investiga pel seu compte el bullying i la mort d'un dels seus alumnes. I Pagès fa el paper, precisament, de la mare del noi difunt, convençuda que el seu fill, des del més enllà, es vol comunicar amb ella. Un paper sofert, que fa patir, on gairebé sempre la veiem plorant o trista, als antípodes de com és ella, sempre riallera, sempre de bon humor.
Però tot i el seu caràcter afable, hi ha moments del dia que se li posa un rictus a la cara que no és el d'algú que s'ho està passant bé. Quins moments? Quan arriba a la feina, quan és a punt d'encetar una nova jornada de rodatge, en aquests dies on el termòmetre es dispara. Per què? Per la calor? No. Als platós de TV3 l'aire condicionat va a tope. Per haver de matinar abans d'una llarga jornada? Tampoc. Els actors i actrius hi estan acostumats a horaris intempestius. Què és el que la fa empipar, doncs? Les olors... O més ben dit, les pudors.
Pudor de suat. I veure cossos suats només començar el dia. Pagès posa una emoticona de prec perquè els interpel·lats es donin per al·ludits d'una vegada per totes sense haver de dir-ho a las claras. Explica què passa sovint aquests dies a més de 30 graus, quan arriba a la feina. I què passa? Que "arriba aquell moment tan bonic dels companys/es que arriben a la feina amb bici.....suats de dalt abaix". I per si queda algun dubte, ho remata amb un explícit hashtag: "respecteolfactiu".
No som actors, però ens hi hem trobat. I segur que molts dels que estan llegint aquesta queixa de Pagès. A l'oficina, anant en metro, a la fàbrica, segur que tenen companys i companyes molt respectuosos amb el medi ambient, que en lloc d'agafar el cotxe o la moto van en bici, i així de passada, fan esport. Però tot el respecte que tenen pel medi ambient no el tenen per les papil·les olfactives dels seus companys de taula, de vagó o de cadena de muntatge. O posen dutxes a les feines o prou d'arribar a treballar com si fóssim Induráins.