És un referent en la comunitat LGBT i li agrada "moltíssim" perquè "és un públic que em tracta amb tot l'afecte i respecte del món i em dóna suport en tots els moments".
Nascuda a Barakaldo, la vam conèixer en els anys 90 com Tamara. Però onze anys després "se'm posa injustament una demanda i per la meva situació anímica decideixo renunciar a aquest nom artístic". Posteriorment es va dir Ambar, encara que assegura que "no val la pena ni esmentar el nom perquè van ser només dos o tres mesos i no hi va haver cap treball discogràfic sota aquest nom". En el dia d'avui, i des de 2005, la coneixem per ser Yurena, una cantant sense igual. De fet, assegura que és amb el nom que "més" s'identifica i no es planteja canviar una altra vegada de nom perquè "quan ho vaig fer va ser perquè no em va quedar més remei".
La cantant, que autoprodueix els seus temes des de l'any 2012, ha publicat nombrosos èxits com 'No cambié', 'Go' o 'Around the world'. Però ara, i segons ens explica en exclusiva per a En Blau, es troba immersa en l'imminent llançament del seu nou single 'Please don't go'. El senzill, que estarà disponible a partir del 6 de març a totes les plataformes digitals, té "un so electrònic i dance", però també "un toc retro, un toc anys 80 i 90".
Yurena, qui és el teu referent en la música?
No te'n puc dir un. Hi ha una part de la música dels anys 80, que és la que escolto a casa meva, que em torna boja. Alguns dels molts grups que m'agraden són 'Duran Duran', 'A-ha', 'Modern talking', 'Alphaville', 'Bon Jovi', 'Europe' ... Hi ha un munt de grups que em tornen boja. Sempre m'han encantat i en el dia d'avui tinc els meus recopilatoris a casa i els escolto a l'equip. Hi ha moltíssims grups i solistes que han marcat la meva vida, musicalment parlant.
Per què decideixes cantar en anglès?
Perquè en el passat vaig ser professora d'anglès. A més, quan vaig començar a estudiar anglès amb 14 anys, ho vaig fer pensant si un dia havia de ser cantant perquè és el que he volgut des de petita. Això va ser el que em va motivar. Llavors, quan els compositors d''Uveefeuve' em van proposar de fer un gir en la meva carrera, tant en estil de música com en idioma, em va faltar temps per dir que sí. Era el que somiava i em sento molt còmoda cantant en anglès. Amb això no vull dir que no continuï cantant en castellà. És a dir, alguns dels temes del meu nou àlbum seran en anglès, però hi haurà alguna sorpresa en castellà.
Yurena
Fan falta més cantants espanyols que s'atreveixin amb l'anglès?
El cantant ha de cantar l'estil de música que li vingui de gust perquè l'art cal sentir-lo. No pots compondre una cançó, o cantar un tema de forma obligada i fent una cosa que no t'agrada, perquè en la música cal transmetre al públic tot el que estàs sentint. De res no serveix cantar en anglès si el que t'agrada és cantar en francès o en castellà. Però bé, sí que és cert que hi ha poca gent a Espanya que estigui cantant en anglès i no sé per què. Recordo que els 'Dover' feien tots els temes en anglès, però no recordo la carrera de ningú més en anglès.
Tems que puguin criticar el teu accent o pronunciació en anglès?
M'és exactament igual. No sóc nativa perquè no he nascut ni a Anglaterra, ni als Estats Units, però estic molt tranquil·la perquè sé que la meva pronunciació és bona i t'ho pot dir qualsevol professor d'anglès. No podem agradar a tothom perquè no som lingots d'or. I els que critiquen, ho fan amb ànim d'intentar ridiculitzar, ofendre o fer malbé. No oblidem que fa anys vaig ser víctima, i tothom ho sap, d'un assetjament mediàtic sense precedents en aquest país. I és cert que encara queden alguns hàbits per part d'algunes persones que treballen en alguns programes i mitjans de comunicació. Encara hi ha qui intenta ridiculitzar-me i el que se m'ha fet en aquest país no té nom, és una veritable vergonya.
I com et sents?
Sento vergonya aliena perquè no he fet, ni abans, ni ara, res del que hagi d'avergonyir-me. Tothom comet errors, però no sóc una delinqüent, una lladre, una criminal, una pederasta... Tinc una cosa de què avergonyir-me? No. L'únic que he fet tota la meva vida és treballar i començar des de zero sense ser filla de famosos i sense ningú que em col·loqui, ni em doni suport. L'únic que he fet és treballar i deixar-me la pell des que vaig començar l'any 90. Si d'això m'he d'avergonyir, que m'ho expliquin.
T'atreviries a dir-me el nom d'algú que et continuï fent la vida impossible?
N'hi ha alguns, encara que és cert que no pateixo la persecució d'abans i que les coses respecte a mi han canviat molt. Paz Padilla o Lydia Lozano podrien ser un exemple però no sé, hi ha molta gent i no només de 'Sálvame'. M'encanta el programa perquè és un format súper divertit i dinàmic. Però estic en contra que treballin amb la mentida, la calúmnia, les vexacions i l'humiliar per humiliar.
Creus que t'humilien per humiliar?
Sí, o almenys ho intenten, encara que no ho aconsegueixen, òbviament. Ho han intentat moltíssimes vegades. Ara bé, una cosa és intentar-ho i una altra és aconseguir-ho.
Yurena
A la teva mare, la teva fan més gran i defensora, se la va acusar de portar una totxana a la bossa...
Sí, això es va dir, però em fas aquesta pregunta seriosament? Però qui, en el seu seny i amb més d'una neurona i mitja al cap, es pot creure això? El que més mal m'ha fet és el tracte tan injust i menyspreable que ha rebut la meva mare sense pertànyer a aquest món. Ha estat una mare coratge que es va venir amb mi, deixant la seva casa a Bilbao, per començar de zero aquí i donar suport al meu somni. L'únic que ha fet, com a mare que és, ha estat defensar-me quan ha vist les barbaritats que estaven dient sobre mi.
És absolutament vergonyós que a una anciana, que no pertanyia a això, ni ho pretenia, la tractessin en molts mitjans com se la va arribar a tractar, per què a alguns pares se'ls tracta d'una manera i a ma mare d'una altra? Per què? A què obeeix això? Què passa? Què m'ho he hagut de menjar perquè hi havia molts interessos per darrere? A part de vergonyós, em sembla molt injust. I com Yurena no és Tamara, i Yurena no calla, un altre gall cantarà.
Parlant de televisió, com va ser el tracte amb Xavier Sardá a 'Crónicas Marcianas'?
A veure, el programa era el que era i tenia el contingut que tenia, però dins d'això, mai no em vaig sentir maltractada per Xavier Sardá. Mai, per ell, mai. Excepte una o dues vegades, però ja en l'última etapa del programa.
Entre 2000 i 2001 vas ser l'artista amb més minuts a televisió. En aquell temps, qui t'ho va fer passar pitjor?
No et puc dir cap nom perquè en aquella època eren tots. El 99% dels col·laboradors em tractaven malament i tothom ho ha vist. Encara, a dia d'avui, molta gent em diu que com ho podia suportar i que el tracte que vaig rebre va ser vergonyós. Molta gent ho té en la seva memòria, no només jo.
Canviant de terç, què et sembla que Marta Sánchez hagi posat lletra a l'himne nacional?
Em sembla que ella és molt lliure, com ho som tots. Crec que ho ha fet amb respecte i pot interpretar, cantar o compondre el que li vingui de gust. El que sí que m'al·lucina, i això ho he de dir, és que hauríem de preocupar-nos dels molts problemes que tenim a Espanya i al món, i li estem donant tanta importància a aquesta solemne ximpleria? Senyors, ens hem tornat bojos, o és que estem avorrits? A mi no em quadra, podria ser una mera distracció, per part d'alguns mitjans o polítics per desviar l'atenció dels temes veritablement importants?
T'hauria agradat poder posar lletra a l'himne espanyol?
No, perquè si m'hagués agradat ho hagués fet. És una cosa que no m'ha nascut. Estic molt contenta i en sento molt identificada i a gust amb els meus treballs, cançons i discos. Això és el que vull fer i no desitjo fer una altra cosa.
Parlant d'Espanya, un dels principals problemes és la delicada situació política a Catalunya...
Catalunya és una terra que estimo. Vaig moltíssim a actuar allà i la gent em tracta amb tot d'afecte i respecte del món. Cadascú té les seves idees i això és respectable. Però opino que al segle XXI és més favorable per a tothom sumar i unir i no separar.
Yurena
Què et sembla que Carles Puigdemont sigui a Brussel·les?
Ai senyor! És una situació molt complicada. El que no veuria mai, i ho sento, però és així, és que Puigdemont pogués ser president. Un president a distància és absolutament absurd, perquè un president ha d'estar, governar i presidir des de Catalunya. Així de clar. Em sembla filar molt prim i veritablement és una bogeria i un caos que no sembla que s'estigui arreglant, ni tan sols amb les eleccions. De moment, no li estic veient una sortida a curt termini perquè la gent continua dividida i no hi ha una solució que sigui bona, vàlida i acceptable per a totes les parts. És un conflicte, per anomenar-lo d'alguna forma, complex.
Per què no veus Puigdemont com a president de la Generalitat?
Perquè no crec que això sigui legal, que òbviament no ho és. I perquè em sembla una tremenda absurditat que Puigdemont pugui ser president perquè no crec en un president que pugui governar des d'un altre país. Compte, no tinc res en contra d'ell, simplement no crec en el que vol fer.
Que Anna Gabriel, la líder de la CUP, s'hagi refugiat a Ginebra, també et sembla una altra absurditat?
Cadascú sabrà els seus motius per abandonar Espanya. Si és per eludir la presó, ells sabran. Està molt clar que Puigdemont va marxar per no acabar empresonat. No va marxar per cap altra cosa. Allà les seves consciències i el que vulguin fer amb la seva vida política i personal.
Yurena
Llavors, t'agradaria veure'ls entre reixes?
Tothom, és igual que sigui polític o ciutadà, que cometi un delicte o actui fora de la legalitat hauria de pagar per això. M'és igual com es diguin i a què es dediquin. La llei està per respectar-la i si algú actua fora d'ella, per lògica, hi hauria d'haver algun tipus de càstig, si no, això què és? Amb tots els meus respectes, el 'cony de la Bernarda'? Si tots féssim el que ens ve de gust això seria l'Oest.