Una de les notícies més notòries que s'han conegut aquesta setmana ha estat el canvi de les hipòtesis referent a la mort de Mario Biondo, trobat sense vida a l'habitatge que compartia amb la seva dona, Raquel Sánchez Silva, el maig de 2013. Va ser trobat penjat d'una prestatgeria en una escena en la qual tot donava a pensar que havia estat un suïcidi.

Tanmateix, dos informes presentats per la família del mort apunten que les marques que van trobar al seu cos eren indicis que no havia estat un suïcidi, sinó un assassinat. I que tot hauria estat disposat pels agressors perquè semblés que era Mario qui s'havia tret la vida.

Gir radical en les investigacions de la mort de Mario Biondo

Amb tot, el jugat de Palerm ha reobert el cas per aclarir què és el que va passar en realitat. I no només això. Els pares de Mario volen que el cas també es reobri a Espanya, on les investigacions haurien estat bastant deficients en el seu moment. I aprofitant aquest gir en la investigació, mouran fils perquè així sigui. La justñicia italiana considera que es deurien haver-se realitzat escoltes telefòniques i investigacions més profundes a les persones que podrien haver tingut contacte amb Biondo hores abans de la seva mort. De fet, sembla ser que diverses persones es van connectar al WiFi de casa seva aquella nit.

Mario Biondo i la seva mare

Així mateix, en cas que hagi estat un homicidi, queda clar que les persones que el van cometre tenien la confiança de Mario, que les hauria deixat entrar al seu domicili. I és que no existeixen indicis que es forcés el pany. 

Segons la mare de Biondo, els assassins tenien les claus de casa

En aquesta tessitura, la mare de Biondo, Santina d'Alessandro, assegura que les persones que el van matar tenien les claus de casa seva. "No puc donar els noms de les persones que eren allà, però el que està clar és que l'assassí del meu fill tenia claus de casa", apunta la dona per al diari ABC, que encara que apunti que no pot donar noms, sempre ha sospitat de la seva nora, la presentadora Raquel Sánchez Silva. Com diria Carles Porta, encara queden capítols per escriure en aquesta història i són pàgines de foscor.