Cayetano Rivera viu feliçment amb Eva González i el seu fill petit. Tanmateix, el torero té una altra filla fruit de la seva relació anterior amb l'actriu Blanca Romero, Lucía Rivera, ex de Marc Márquez. Recentment, el germà de Fran Rivera s'ha mostrat molt orgullós de l'important pas que ha fet la seva filla, aquesta ha compartit amb els seus seguidors la seva batalla contra l'ansietat.
La relació entre Cayetano Rivera i Lucía Rivera sempre ha estat qüestionada. Les seves interaccions en públic són més aviat escasses. Algunes vegades veiem com es donen 'm'agrada' a les seves publicacions o escriuen un petit comentari.
Cayetano Rivera felicita Lucía
Recentment el torero ha mostrat el seu suport a la seva filla en el seu nou projecte. Lucía ha fitxat per La Vanguardia per escriure una columna de forma mensual. El seu primer article estava centrat en la salut mental. "Enhorabona per l'article, Lucía. Per la importància del tema, per la necessitat que hi ha de parlar-lo i per la serietat amb què l'has tractat", deia Cayetano en compartir la publicació. "Us convido a tots a llegir-ho". La jove ha estat molt agraïda al seu pare i a tots els que l'han recolzat en aquest debut.
Fins fa poc temps la salut mental sempre ha estat un tema tabú. Des del confinament són moltes les persones famoses o anònimes que han volgut explicar com se senten en aquest moment. No els importa fer pública la seva visita a psicòlegs o psiquiatres. I critiquen la falta de professionals d'aquest tipus en la salut pública. Una cosa molt necessària. No tothom pot tenir accés a ells.
No es va adonar que durant tota la seva vida va viure amb ansietat. Va descobrir que alguna cosa succeïa al seu cos quan era més apàtica i el seu cervell li demanava un descans. "És important fer cas a aquests senyals, perquè si el nostre cap no està bé, totes les altres coses es tornen fosques, grises, difícils...". Aquest text és també una crida d'atenció a tots, "encara que la depressió durant la joventut la vegem llunyana, pot ser més a prop del que creiem si no ens cuidem". Aquesta malaltia també la va viure la seva àvia. Es van apoderar d'ella les seves pors i va caure en una profunda malaltia.
"Ens costa molt admetre que ens sentim vulnerables i reconèixer que necessitem ajuda. Ens creiem invencibles", reconeix Lucía a la seva primera publicació a 'La Vanguardia'. Ha volgut esfondrar murs i donar visibilitat a la malaltia. Destaca "que no és gens dolent demanar ajuda. Que és bo deixar-la. Que no existeixen els bojos. Que animem a nostre entorn d'anar a teràpia si la necessiten. Que estiguem més pendents de les persones que veiem cada dia i que, en definitiva, fem un món més sa on viure".