Encara que moltes persones no creguin en les malediccions, el cert és que en ocasions es fan realitat. I si no que els ho preguntin als membres de la família reial de Mònaco, que es troba vivint un altre episodi trist i negre protagonitzat per Albert II i Charlene, com si fos un altre capítol del llibre de la maledicció dels Grimaldi.
Explica la llegenda que corria el segle XIII quan va néixer l'esmentada maledicció. En aquella època el Príncep Rainiero I va segrestar una dona flamenca, en un acte que no hauria d'haver dut mai a terme. Perquè aquella dona, després dels esdeveniments, va maleir Rainiero i els seus descendents. "Mai un Grimaldi no trobarà la felicitat en el matrimoni", explica la història que li va dir aquella dona. I el cert és que la felicitat en els matrimonis dels descendents de la família reial de Mònaco ha brillat per la seva absència.
La maledicció dels Grimaldi causa algunes víctimes
En aquest sentit, es pot recordar les morts de la princesa Grace i del seu gendre, Stefano Casiraghi. Ella en un accident de cotxe. Ell en un accident amb una embarcació. I tampoc no s'han d'oblidar els divorcis de la Princesa Caroline i Princesa Estefania separades dels seus respectius per presumptes affaires d'ells fora del matrimoni.
Una maledicció de la qual Albert II ha intentat fugir tant sí com no. Tant com per fer firmar un contracte a la seva esposa, Charlene, en qui obligava l'exnedadora a romandre en la família reial a canvi de 12 milions d'euros a l'any.
Charlene i Albert II també pateixen la maledicció dels Grimaldi
I sí, els diners han servit per mantenir la validesa del matrimoni. Però la felicitat només és present en el compte corrent de Charlene que, encara que de cara ala opinió pública segueix con Albert II, es troba instal·lada a Suïssa i separada del seu marit.
Així mateix, sembla que Albert II pressentia que, per molt contracte que firmés, la maledicció dels Grimaldi podria ser encara molt present. D'aquí la clàusula del contracte que exigia que els fills de la parella, els bessons Jacques i Gabriella, romandrien a Mònaco si Charlene decidia instal·lar-se lluny de palau.