Alguns artistes són elegits de forma obligatòria per acudir a Eurovisió, tanmateix per a d'altres és un somni i es presenten de forma voluntària. Però el festival més important de la música a Europa no és sempre beneficiosos per a l'artista. Respecte a Espanya, sempre queda en les últimes posicions i això li dona una mala propaganda. És el cas de Soraya Arnelas. La concursant d'OT va veure com la seva carrera en la indústria va caure en picat després del seu pas per Eurovisió.

L'extremenya va representar Espanya a Eurovisió l'any 2009 amb el tema 'La nit és per a mi', després de guanyar una preselecció que va començar a Internet i que va acabar amb una sèrie de gales en el prime time de TVE. En el concurs va quedar la penúltima, amb 23 punts, amb només Finlàndia per darrere.

Més d'una dècada després de la seva actuació ha aprofitat les xarxes socials per parlar d'aquest episodi de la seva vida. És un tema molt difícil que mai no ha volgut tocar, però finalment ha carregat contra la posada en escena. "Aquella va ser la pitjor coreografia mai portada en la història de Eurovisió... i vinga a donar voltes! I més voltes, segueixo marejada", va apuntar la cantant, deixant clar que les coses no es van fer tal com ella hauria volgut.

Soraya Arnelas no s'avenia amb la coréografa que li va imposar TVE

En la preselecció, Soraya Arnelas va acudir amb una coreografia realitzada per Miriam Benedited, que va treballar amb ella en els últims cinc anys, també va portar el seu propi cos de ballarins. Tanmateix, TVE va decidir prescindir de l'equip de la cantant i va posar el seu propi coreògraf i els seus ballarins. A Soraya no li va quedar més remei que acatar les normes i adaptar-se.

Soraya Arnelas / RTVE

El 2009, després de la desastrosa actuació, Soraya va confessar que no va tenir gaire bona relació amb la coreògrafa assignada. Va tenir "moltes discussions amb la coreògrafa, fins i tot vaig arribar a amenaçar-la. L'últim dia de l'assaig a Espanya no vaig ser perquè si anava l'agafo dels pèls". Ella va demanar que se li canviés la coreògraf, però TVE es va negar. O acceptava o buscaven un altre representant per al Festival. "Va ser una imposició". "Si ella m'hagués entès millor i si ens haguéssim avingut, hauríem arribat a un acord amb la coreografia. Però ella mai no em va deixar aportar idees i prendre part en la coreografia", lamentava.

Ella volia sortir "d'un gronxador des de dalt, amb una cua de tela que arribés del sostre a terra, en aquest gronxador, que els ballarins tiressin de la cua fins que fos a baix. Hauria estat tot més espectacular... I els ballarins haurien estat tot nois, amb una corista al seu lloc, cantant com a déu mana, i cada un dedicant-se a lo seu".