Arturo Pérez-Reverte, famós reporter i escriptor, va concedir una entrevista a Jordi Wild en el seu podcast "The Wild Project" per conversar diversos temes d'interès actual, entre ells la invasió a Ucraïna per part del govern de Rússia i la implementació del llenguatge inclusiu.
Encara que la conversa amb un dels youtubers espanyols més famosos fluïa amb facilitat, hi va haver una anècdota que es va robar l'atenció de tots, ja que l'escriptor va explicar com una vegada va estar a punt de tatuar-se, però a última hora es va penedir.
L'autor de "Las aventuras del capitán Alatriste" va explicar que l'anècdota va ocórrer quan ell tenia 22 anys, i estava cobrint la seva primera guerra a la capital del Líban, Beirut. Pérez- Reverte va recordar que mentre caminava pels carrers de la capital libanesa va trobar un estudi de tatuatges on va veure el disseny d'una bonica serp i es va dir a si mateix: "Me la faré".
Aquesta decisió era un pas molt important en aquells anys, ja que tot era molt diferent i els tatuatges no eren gaire ben vistos en la societat, ja que, segons ell, només es tatuaven "els mariners, els legionaris i les prostitutes". A més, ell estava començat la seva carrera al món del periodisme, i va pensar que aquesta marca tan distintiva no l'anava a ajudar a passar desapercebut als escenaris de guerra on seria enviat com a corresponsal. Per aquesta raó, l'autor va decidir no tatuar-se a Beirut i tornar a casa sense cap record permanent de la seva estada al lloc. Així mateix, Pérez-Reverte va afirmar que ara els tatuatges estan molt de moda i ja no li ve de gust realitzar-se cap disseny a la seva pell, descartant la idea de tatuar-se als 70 anys.
Aquesta no és la primera vegada que l'escriptor de "El club Duma" parla sobre aquesta anècdota públicament, ja que ell va escriure sobre aquesta història a la seva columna periodística "Patent de cors" el passat 2020. "Va passar a Beirut a l'estiu de 1974. Era a la ciutat, i per aquell temps tenia una amiga millonetis el pare de la qual era l'amo de totes les granges de pollastres del Pròxim Orient", va començar relatant l'escriptor.
"A la meva amiga libanesa li agradaven els antres i golfs; i una nit, al barri vell de la ciutat, discutim, es va afluixar molt enfadada en el seu Mercedes vermell després de dir-me 'ibn charmuta' i em va deixar tirat en un ambient poc recomanable, encara que segons per a què i per a qui", va continuar. "Marwan Haddad, un tal que portava els braços plens de tatuatges, em va convèncer perquè me'n fes un. (…) disposat a gravar-me a la cara interior de l'avantbraç esquerre una bonica serp alada en vermell i blau; però quan el de l'agulla estava a punt de començar la feina, vaig pensar que això em marcaria per a tota la vida (...) Així que li vaig donar cinc lliures al tal i vaig tocar el dos d'allà. Trontollós, però me'n vaig anar, conservant a més el rellotge i la cartera", va apuntar l'escriptor, afirmant que aquell tatuatge que no es va fer va acabar marcant-lo per tota la vida.