Javier Santos està disposat a demostrar amb proves que és fill de Julio Iglesias. D'una banda, continua immers en un llarg procés judicial de demanda de paternitat contra el cantant, acudirà al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg per a es revisi el seu cas. D'altra banda, Javier Santos, vol posar-se en contacte amb Enrique Iglesias per proposar-li una trobada en un programa de televisió, on ambdós se sotmetrien en rigorós directe a unes proves de l'ADN. Tanmateix, aquesta petició és difícil de materialitzar, ja que el cantant mai no ha demostrat el més mínim interès pel seu presumpte germà.
Mai no han mantingut una conversa, ni es coneixen personalment. Més relació tenen Santos i Julio José Iglesias. Van coincidir en un acte a Miami i van mantenir una extensa conversa.
Les proves de l'ADN a què es va sotmetre van demostrar que Julio Iglesias és el pare biològic de Javier Santos en un 99,9%. Encara que Julio José es va negar, va ser un detectiu que va aconseguir les mostres obtenint-ne una servir-la amb la que s'havia netejat en un restaurant.
Javier Santos continuarà la seva lluita
María Edite Santos, mare de Javier Santos, és qui va confirmar la seva relació amb Julio Iglesias fa més de 40 anys. De la seva breu unió va néixer Javier. Mare i fill van començar un procés judicial fa dècades, però sembla no tenir final. El jove assegura que mai no perd l'esperança, malgrat els obstacles que es troba pel camí. "Intento mantenir-me tranquil, i ja no m'afecta tant com abans el que pugui decidir un jutge o el que faci el meu pare per allargar aquesta dura batalla judicial", explica.
Fernando Osuna, advocat de la família, que està convençut que la justícia europea els donarà la raó i Julio Iglesias es veurà obligat a reconèixer legalment Javier. "El Tribunal Constitucional ha dictat una sentència que no admet a tràmit el recurs d'empara que havíem presentat perquè la justícia declarés a Javier Santos fill de Julio Iglesias", assenyala, destacant que diu "la justícia perquè la ciència i la genètica ja ha declarat que és fill i ara el que fa falta és que la justícia s'adapti a la ciència i no al revés". "Seria una incongruència que hagués de doblegar-se la ciència i la genètica a la justícia", afirma Osuna.