Fa poc més d'un any, Francesc Arnau, exporter de Barça i Màlaga, després de precipitar-se a les vies d'un tren amb passatgers a Oviedo, on treballava com a director esportiu del Reial Oviedo. Després de tres mesos d'absolut silenci per la mort de Francesc, la seva vídua i mare dels seus dos fills, María José Camacho, va trencar el seu silenci per explicar com van ser els últims dies al seu costat. Va parlar dels motius que el podrien haver portat a prendre aquesta dràstica decisió.
Pepa, com l'anomenava ell, lamenta no haver pogut acomiadar-se d'ell. Va ser un adeu "sense anestèsia". María José encara no entén com va poder succeir. "Tant de bo hagués pogut acomiadar-me d'ell. Li diria mil vegades et vull", reconeix durant una entrevista al diari La Nueva España.
La vídua explica com van ser els últims dies de vida de Francesc Arnau. "Era ja gairebé mercat de fitxatges i sé com funciona, el nivell de trucades que hi ha i l'estrès que pots tenir. El meu marit era molt perfeccionista amb el seu treball. Va començar a dormir pitjor i jo el veia atabalat, encara que l'equip ja s'havia salvat. Em va comentar algun problema en el treball, però eren coses normals. Estava atabalat amb els fitxatges i amb el mercat que li queia al damunt. Aquell dia estava sol a Oviedo", explica Camacho.
María José recorda a Francesc Arnau amb dolor
María José Camacho no aconsegueix superar aquest tràgic final perquè no va poder dir-li tot el que sentia per ell. Encara ho recorda amb dolor i una profunda tristesa. Li hauria agradat que, com la majoria de persones, morís per causes naturals i no d'aquesta forma. "Sempre et queda el si hagués dit això, si hagués dit allò o si l'hagués portat al metge. Això no és un dol normal. Quan veig la pèrdua d'altres persones per un càncer penso per al meu interior que tant de bo allò del meu marit hagués estat això", diu María José, assegurant que "això és un trauma". També nega que la seva relació passés per un mal moment: "No tenia discussions amb ell".
"Dilluns tenia pensat anar a Madrid FITUR i em va dir que no fos. Si hagués sabut que passava alguna cosa ho hauria enviat tot a la merda. Mai no vaig imaginar el que hi havia, encara que el veia atabalat. Estava desanimat. Quan van guanyar el Màlaga i es van salvar estàvem a casa i van venir diverses noies de l'Oviedo Femení. Demanem unes pizzes. Ell estava seriós i deia que no hi havia res a celebrar", compte Camacho.
I no va dubtar a recordar amb especial il·lusió com es van enamorar. "Era divertit, perquè Arnau era molt introvertit i vergonyós. Jo, en canvi, era boja remadada. Em vaig fer una mica més tranquila amb el temps per ell. A poc a poc em va començar a fer goig. Era maco, alt i ros. Em va enamorar a poc a poc i fins al final, perquè vam estar 24 anys junts. Ell sempre feia broma amb això. Deia que li havia costat més sortir amb mi que ser futbolista del Barcelona".