Mario Vargas Llosa i Isabel Preysler han posat punt i final a la seva relació de vuit anys. Semblava més que consolidada, però a poc a poc van descobrir que, com diu l'escriptor, pertanyen a mons oposats. En principi, va ser la mare de Tamara Falcó que va decidir fer-li fora de casa pels seus supòsits "gelosia infundada". El peruà va negar la versió de la filipina, i assegura que ell estava desitjós de trencar amb ella. Mentre que la socialité s'ha pronunciat en diverses ocasions a cop d'exclusiva, el premi Nobel manté les formes, no obstant això, alguna notícia l'obliga a trencar el seu silenci.
Com la gran majoria d'escriptors o cantants, Mario Vargas Llosa escrivia a les seves novel·les algunes anècdotes de la seva vida. Entre aquelles pàgines es trobaven tints autobiogràfics. Precisament, en un d'ells un dels seus personatges es penedia d'haver trencat una família per "un enamorament de la pichula, i no del cor". El peruà es va enamorar perdudament d'Isabel Preysler de la nit al dia. La socialité el va seduir i aquest va caure a les seves xarxes.
L'octubre de 2021, Mario Vargas Llosa ja va fer referència a la mala relació que existia entre ells. Després de vuit anys havien patit un important desgast, cap dels dos era feliç. A l'estiu Isabel ja va fer fora de casa Mario, encara que després van tornar. Va ser el 29 de novembre quan van trencar finalment.
Mario Vargas Llosa va relatar la seva relació amb Isabel Preysler a 'Los vientos'
Una de les seves peces literàries apareixerà de nou en la seva totalitat, a causa de la gran relació que podria existir entre les seves lletres i la realitat. Va aparèixer per primera vegada a la revista Lletres lliures, ara es "republicarà" al suplement literari abril i els diaris el grup Prensa Ibèrica. El text és un conte que ha passat totalment desapercebut, però ara és el més interessant de tots per les clares pistes sobre el desamor de l'empresari i l'escriptor.
Aquest escrit es troba descatalogat, per això ha estat difícil donar amb ell. En les lletres, Mario Vargas Llosa denota un cansament i una solitud que sentia respecte a Isabel. En el text, l'escriptor parla d'unes ventositats que se li escapaven de forma habitual al personatge. I sembla que això no agradava a la xicota d'aquest, molt més fina que ell.
A 'Los vientos', Mario deixa clar que "mai no la vaig estimar. Va ser un enamorament violent i passatger, una d'aquestes bogeries que rebenten una vida. Per fer el que vaig fer, la meva vida es va rebentar i ja mai més no vaig ser feliç. Va ser un enamorament de la pichula, no del cor. D'aquestes pichula que ja no em serveix per a res, tret de per fer pipí".
Mario era una persona infeliç al costat d'Isabel. Se'n va adonar tard. "Quan em vaig despertar estava amb esgarrifances i havia disminuït la llum natural. Tenia l'horrible sensació que, quan dormia, a més d'acomiadar vents, se m'havia deixat anar l'estómac i sortit la caca. Netejar-me amb compte, rentar amb lleixiu els calçotets i els pantalons plens de merda".