Durant el regnat de Rainiero I de Mònaco, al segle XIII, una jove que va ser ultratjada pel monarca va decidir llançar-los una maledicció a la Família Grimaldi en indicar el següent: "Que cap Grimaldi no trobi mai la felicitat en el matrimoni". Amb el pas dels anys, aquest sortilegi es va convertir en un dels més famosos de la història, juntament amb el de la família Kennedy, ja que han estat molts els fracassos matrimonials dins de la Família Reial monegasca, començant per la tràgica mort de Grace Kelly el 1982, mort que va enfosquir al Principat al sumir el príncep Rainiero III de Mònaco i els seus tres fills, Carolina, Albert II i Estefanía, en un profund dolor. A més, cap dels tres germans no ha estat especialment feliç dins dels seus respectius matrimonis, i l'única que realment ho va ser per un breu període de temps va ser Carolina de Mònaco, que va perdre al seu gran amor, Stéfano Casiraghi, pare de Carlota, Andrea i Pierre Cashiraghi, fa més de 30 anys.
A finals de la dècada dels 70, la filla gran de Rainiero i Grace Kelly es va casar amb Philippe Junot, un matrimoni que només va durar dos anys en ser més aviat un caprici de la "princesa rebel d'Europa". Tres anys més tard, la princesa Carolina es va casar amb Stéfano Casiraghi, un esportista i empresari amb qui va tenir els seus tres primers fills i que estimava profundament.
Carolina i Stéfano formaven un matrimoni de somni, una vida perfecta envoltada de luxes i fama. Quan es van conèixer, Stéfano Casiraghi ja era un esportista d'elit que provenia d'una acabalada família italiana. Segons els seus pròxims, l'espòs de Carolina de Mònaco era un home elegant, atractiu, divertit i generós. De fet, una de les seves exnòvies ho va arribar a descriure com una persona amb "profunds valors i un gran sentit de la família". Aquests trets de la seva personalitat van ser determinants perquè fos acceptat i molt volgut per Rainiero III i el príncep Albert.
La tràgica mort del gran amor de Carolina de Mònaco, Stéfano Casiraghi
A més de ser un reconegut empresari, l'espòs de Carolina de Mònaco solia competir professionalment en offshore classe 1, la coneguda Fórmula 1 del mar. Casiraghi ostentava el rècord mundial d'aquesta època en assolir els 278,5 km per hora el 1984, i el 1989 es va convertir en campió del món. Tanmateix, el destí li jugaria una mala passada el 1990 quan va perdre la vida intentant revalidar el seu títol de campió mundial d'offshore.
El 3 d'octubre de 1990, Casiraghi es trobava a Saint-Jean-Cap-Ferrat. El mar semblava tranquil i plàcid mentre ell solcava les aigües a la seva embarcació, la Pinot de Pinot. No obstant això, de sobte es va trobar una ona inesperada i la llanxa va sortir volant pels aires, xocant de forma violenta amb l'aigua. El seu copilot, Pierre Innocenti, va aconseguir sortir disparat de la llanxa, però Stéfano no va tenir la mateixa sort i va morir instantàniament en rebre tot l'impacte del cop. Carolina es trobava a França quan es va assabentar de la terrible notícia que li canviaria la vida, ja que mai no va tornar a ser tan feliç.