Robert De Niro va protagonitzar un dels canvis físics més extrems al món del cinema per interpretar el seu personatge a la pel·lícula 'Toro Salvaje', dirigida per Martin Scorsese el 1980. Per a aquest film, De Niro va canviar radicalment el seu estil de vida per convertir-se en una veritable bèstia, augmentant gairebé 30 quilos en uns quants mesos, un canvi físic que el va deixar irreconeixible.

Per a ningú no és un secret que Robert De Niro no es conforma amb representar el seu paper d'una forma superficial, sinó que realment aconsegueix posar-se dins de la psique dels seus personatges en seguir els paràmetres de la tècnica actoral del 'mètode', aconseguint així una actuació hiperrealista de Jake LaMotta, un boxejador de pes mitjà de procedència italo nord-americà i amb una vida molt conflictiva. Per a aquest paper, De Niro es va engreixar més de 27 quilos en 4 mesos per poder introduir el seu personatge en l'atmosfera decadent del declivi físic que experimenta el boxejador al llarg de la pel·lícula.

L'actor també va haver d'aprendre a boxejar per poder filmar les escenes prèvies al deteriorament físic de LaMotta, per la qual cosa va arribar a lluitar en tres combats reals a Brooklyn, guanyant dues d'aquestes tres. Mentre avançava el rodatge, De Niro havia de perdre tota la musculatura que havia guanyat durant el seu dur entrenament com a boxejador, així que va haver de començar a menjar una gran quantitat de carbohidrats, greixos i dolços per augmentar ràpidament de pes i aconseguir una figura obesa per poder filmar les escenes finals de la pel·lícula.

Robert De Niro va guanyar dos reconeixements per la seva actuació en 'Toro Salvaje'

A més d'haver guanyat el Oscar en la categoria de 'Millor Actor', De Niro també va aconseguir trencar el rècord de "Més pes guanyat per a una pel·lícula", títol que va ostentar fins a 1987 quan el va perdre davant de Vincent D'Onofrio, que va augmentar 32 quilos per interpretar el seu personatge al film 'La Chaqueta Metálica' de Stanley Kubrick.

Aquesta no seria la primera vegada que De Niro se submergia profundament en la personalitat d'algun dels seus icònics personatges. Per a la pel·lícula 'New York, New York' (1977), l'actor va aprendre a tocar el saxòfon i per a 'El Padrino II' (1974) es va inscriure en classes de sicilià per poder adoptar millor l'accent de Vito Corleone. Així mateix, alguns anys més tard també va canviar dràsticament la seva aparença per interpretar a 'Al Capone' en 'Los intocables' (1987), pel·lícula dirigida per Brian De Palma, o posant-se en una excel·lent forma física per al seu paper a 'El cabo del miedo' (1991).

Per a Robert De Niro aquest projecte era molt personal, així que li va portar més de 4 anys convèncer a Martin Scorsese per produir aquest film basat en l'autobiografia del boxejador Jake LaMotta, llibre que va llegir De Niro per primera vegada el 1974 quan filmava el segon lliurament de 'El Padrino'. I encara que Martin Scorsese no estava totalment convençut de produir aquest film, l'esforç va valer la pena, ja que es va convertir en una de les pel·lícules més reeixides de la seva filmografia.