Són moltes les persones que pensen que la fama t'obre moltes portes. Però el cert és que no és or tot el que resplendeix. En moltes ocasions no és fàcil gestionar-la ni portar un dia a dia amb normalitat. I és que la fama té conseqüències.
I si no que li preguntin a Carlota Boza, més coneguda com a Carlota Rivas de la sèrie 'La que se avecina' de Telecinco. De fet, desde Outdoor ja li han preguntat. I la jove ha reconegut que sortir amb José Luis Gil i companyia en la popular sèrie li ha generat algunes situacions complicades de suportar.
L'adolescència de Carlota Boza ha estat marcada per la fama
Es pot dir que Carlota Boza ja es va iniciar en el món de la televisió sent una nena. Va protagonitzar diferents anuncis. I apunta en l'entrevista que sempre li ha agradat posar davant de les càmeres. Va començar als sis anys.
Però ha estat a partir de la seva aparició en 'La que se avecina' quan la seva fama ha augmentat en gran manera. Una cosa que ha intentat suportar amb normalitat. Apunta Boza que mai no ha volgut que això li afectés. I que malgrat que s'ha perdut moltes quedades amb amics, ha intentat en la mesura del possible gaudir del que li tocava a la seva edat. "Reconec que aquest ritme de vegades se'ns ha fet una mica dur perquè igual els meus companys surten, prenen una cervesa, fan vida social i jo no puc perquè tinc moltes coses per fer. No m'aturo", apunta la jove actriu.
Tanmateix, haver de renunciar a les seves trobades amb amics i coneguts no ha estat l'únic inconvenient. Apunta la intèrpret de Carlota Rivas que no li agrada estar escoltant tot el dia el seu nom i tampoc no centrar totes les mirades. I que això li ha generat situacions com no poder anar sola a la cafeteria de la universitat en dos anys.
Els moments més difícils van arribar quan va ser a la universitat
"La fama és alguna cosa amb el que he viscut sempre perquè al final amb sis anys ja em va començar a reconèixer la gent pel carrer. Abans això ho portava bé. I, de fet, quan vaig fer el pas a la pubertat tot va ser més discret", explica Carlota. "Però després va sortir una altra temporada en què ja es veia que havia canviat i em van tornar a reconèixer un munt. Ara mateix és bestial i, no el porto malament, però sí que és veritat que a la universitat sí que ha estat més dur", afegeix. "Vaig tardar dos anys a anar a la cafeteria. Tota l'estona escoltava el meu nom pels passadissos i em donava fins a gairebé paranoia", confessa l'actriu.
No obstant això, l'artista apunta que ha aconseguit gestionar aquestes situacions incòmodes. Tot i que encara hi ha situacions que no li agraden. "Ara estic molt bé. He fet molt bones amistats que em donen molt suport. Que em demanin una foto no m'importa. El que no m'agrada és que em gravin o l'estar escoltant tota l'estona el meu nom", reconeix.