Xavier Sardà va triomfar en televisió amb a 'Cròniques Marcianes', el reeixit late show de Telecinco. Les audiències del format eren milionàries i no tenien rival. En el programa tot valia. El català va comptar amb rostres del més variats. D'allà van sortir rostres com Boris Izaguirre o Mariano Marino, entre molts d'altres.
Marià Marià era un apassionat de l'humor. Ja amb cinc anys va demostrar les seves habilitats còmiques en l'espai Radio Chupete de Radio Extremadura Badajoz, presentat per Gonzalo Fausto, malgrat la seva dura infantesa. Amb un any i dos mesos la pòlio li va provocar atròfia muscular i paràlisi. Des d'aquell moment va haver d'utilitzar crosses o cadires de rodes per moure's. Tanmateix, això no el va frenar per forjar-se un futur en l'espectacle. Encara que va estudiar batxillerat i va aprovar totes les assignatures amb nota, no va voler anar a la universitat i se'n va anar a Madrid per provar sort.
Tanmateix, els inicis a la capital no van ser fàcils. Com qualsevol va tenir que buscar-se la vida. Va treballar com a cap de taula de bingo o descodificador d'expedients d'empreses de consultoria. Posteriorment, va treballar com a cantant dels grups de pop-rock Teléfono i Antalón, amb els quals va realitzar gires per tot arreu, tant a Espanya com a Portugal. El 1981 va decidir formar la seva pròpia banda. Després de dos anys va formar un duo amb el guitarrista uruguaià Carlos Porteiro amb qui entre cançó i cançó colava els acudits.
Marià Marià se'n va anar a Madrid i va provar sort com a monologuista i cantant
Aviat van descobrir el seu gran do per a l'humor. Li costava poc arrencar un somriure. Va fer els seus primers passos com a humorista el 1990, les seves actuacions penjaven el cartell d'entrades esgotades. Va mantenir el seu xou a La carretera, el local en el qual van actuar artistes com Juanito Valderrama, Pastora Imperi o Rocío Jurado, durant cinc anys.
La sala Berlín Cabaret va canviar la seva vida per sempre. Tothom parlava molt bé d'aquest espectacle i acudien amb regularitat alguns famosos de l'època, com per exemple Xavier Sardà. Ell és qui es va fixar en el còmic i li va donar la seva primera oportunitat en televisió. Ja se li va poder veure abans en alguns programes com a 'Gent jove', VIP nit' o Moros i Cristians.
El còmic és fanàtic del Reial Madrid, li encanta jugar al mus, té a Gila i a Faemino i Cansat com a referents i sempre ha comentat que "qui no es riu mai és un imbècil". El seu nom real no és Mariano Mariano, aquest nom artístic va sorgir a través d'un error en una trucada. Volia encarregar uns pastissos, però hi va haver un malentès i el pastisser va entendre que es deia Mariano Mariano, i li va agradar.
És una persona molt humil i solidària. De gustos senzills. En una de les seves últimes entrevistes concedida a Arnedo Televisión amb motiu del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat va declarar que "tots som minusvàlids potencials i cal ser conscients i posar un repte diari quant a les barreres arquitectòniques" i no es cansa de dir que "costa menys fer una rampa que una escala i és més, per una rampa, tothom puja. No és qüestió de fer un tobogan".