El regnat de Carles III no ha començat de la millor manera. A més dels constants escàndols relacionats amb el seu fill Harry i la seva esposa Meghan Markle, el nou monarca ha hagut d'enfrontar-se a importants reptes d'índole polític a menys de dos mesos d'haver ascendit al tron britànic. I és que, fa tan sols uns dies la tot just electa primera ministra britànica, Liz Truss, va renunciar al seu càrrec, després d'un mandat de tan sols 45 dies. Ara, un grup d'insurgents canadencs s'ha rebel·lat contra Carles III i han decidit no jurar-li lleialtat al nou monarca. Així mateix, una enquesta ha llançat que més de la meitat de la població del Canadà està a favor d'abandonar el sistema polític monàrquic dirigit per la Casa Reial britànica.
El sistema polític del Canadà està basat en una monarquia parlamentària, sent el cap d'Estat el sobirà del Regne Unit, càrrec que ocupa actualment Carles III. Però a diferència de la morta reina Isabel II, el nou monarca no compta amb el suport de la gran majoria dels ciutadans canadencs, un descontentament social que ha anat escalant fins a assolir nivells polítics, ja que recentment els onze diputats del partit Quebec Solidari van declarar públicament que no juraran lleialtat a Carles III, tal com s'indica a la Constitució del Canadà. Aquest grup d'onze diputats s'uneix a uns altres tres insurgents que té el Partit Quebequès en l'Assemblea Nacional de l'esmentada província canadenca, que també havien anunciat anteriorment que no jurarien lleialtat al nou monarca.
En canvi, aquest grup de diputats sí van jurar lleialtat, però a la ciutadania de Quebec. Tanmateix, es desconeix si això serà suficient perquè puguin ocupar els càrrecs per als quals van ser electes en les passades eleccions a començaments del mes d'octubre. Davant d'això, el portaveu parlamentari del partit, Gabriel Nadeau-Dubois, va indicar el següent enmig 'Le Soleil': "Ens queda un mes abans de l'inici de la sessió. Això ens dona prou temps per reunir-nos (...) i trobar la manera de permetre que tots s'asseguin en els seus escons el 29 de novembre". Així mateix, Nadeau-Dubois va agregar: "Vam fer campanya per una nova era a Quebec i si ens van elegir per a aquesta legislatura va ser per obrir finestres", assenyalant que jurar lleialtat al rei del Regne Unit és "una pràctica colonial, arcaica, antiquada...".
'Dominació Colonial', així denomina el líder del Partit Quebequès el sistema polític monàrquic al Canadà
Paul St-Pierre Plamondon, líder del Partit Quebequès, va expressar que continuar jurant lleialtat a la monarquia britànica podria suposar "un conflicte d'interessos", ja que "un no pot servir a dos amos". A més, va indicar el seu descontentament en continuar pertanyent a un sistema polític liderat pels britànics, ja que per a ell és un "recordatori de la dominació colonial". A més, va revelar que aquesta "lleialtat" li costa al país "67 milions de dòlars canadencs a l'any".
Davant d'aquesta nova sèrie de desafiaments polítics, el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va respondre que la solució a aquesta problemàtica dependrà de la decisió de l'Assemblea Legislativa de Quebec, encara que tenint en compte els seus dos intents fallits per independitzar-se el 1980 i 1995, el més probable és que no aconsegueixin arribar a un acord amb la monarquia.