Com cada any, com cada 8 de març, durant tota la jornada s'estan produint manifestacions i reivindicacions del moviment feminista en el Dia de la Dona. A Barcelona, per exemple, omplint la capital catalana d'actes, protestes i activitats, després que l'Assemblea 8M hagi fet una crida a manifestar-se sota el lema 'Les cures sostenen la vida', una convocatòria que pretén omplir el centre de la ciutat. Durant tot aquest 8M, qui més qui menys ha aportat el seu gra de sorra, s'ha pronunciat o ha deixat constància del que sent, d'en quin punt estem i de cap a on anem. Un 8 de març que ha volgut analitzar Pilar Rahola. I ho ha fet de manera duríssima i rotunda en un nou vídeo al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola.
L'escriptora recorda que aquesta data "és el dia en què molts, moltes dones i molts homes també, alcen la veu en la defensa d'una societat igualitària on no hi hagi sostres de vidre, on les dones tinguem les mateixes oportunitats, on hi hagi un procés d'igualtat. Avui és el dia en què somiem un món millor, un món amb veu femenina, un món amb crit femení." Rahola apunta que ella mateixa forma part de totes aquestes dones que al llarg de la història, "hem lluitat per la igualtat, hem lluitat contra la violència de gènere i hem lluitat perquè les oportunitats siguin les mateixes, perquè ser dona no sigui un motiu d'exclusió, un motiu d'agressió, un motiu de dolor." Tanmateix, reconeix que mai no va imaginar, com a dona, com dona vinculada als moviments feministes, dues coses que apunta amb tota la tristesa i ràbia del món. Dues coses que esdevindrien "en el meu temps, en el meu moment, en la meva generació". La primera, que "mai no vaig imaginar que viuria l'espectacle d'horror de violència de gènere més brutal i més gravat i viralitzat i mostrat gairebé com un triomf, com el que vivim el 7 d'octubre (del 2023, fent referència a la sagnant incursió de Hamas al sud d'Israel, on van morir més de 1.200 persones i van segrestar a 240), i després als túnels de l'horror a través del dolor i el sofriment de les dones segrestades".
Rahola lamenta desolada que "no vaig imaginar tanta violència de gènere junta, viralitzada, mostrada amb orgull!!..." i es posa les mans al capdavant recordant a "tipus que anaven amb manuals de com violar de la pitjor manera i més brutal, com trencar malucs... Com violar nenes!... ha estat terrorífic... L'hem viscut, l'hem mirat, ens ho han mostrat i no vaig imaginar que això passaria en el meu temps, en el meu moment," insisteix, "una explosió de violència de gènere com aquella". Però Rahola també al·lucina en reconèixer que "tampoc no m'esperava que en aquell mateix moment on passava tot això, visquéssim un silenci tan atroç, tan pervers, tan còmplice, com el que hem viscut del feminisme a tot el món. Les organitzacions feministes... on han estat? on sou? on heu estat?", es pregunta i els pregunta. I segueix: "el silenci de totes vosaltres, de totes aquestes organitzacions que aixequen la pancarta de la dona, és un silenci còmplice, còmplice amb els seus botxins, còmplice amb els seus assassins, amb els seus violadors, amb els seus agressors." Una Rahola que reconeix que "jo he estat sempre feminista, però aquest feminisme no és el meu. No el reconec perquè el 7 d'octubre va morir el feminisme".
Rahola diu que "continuarem alçant la veu per la dona, però no seran aquests, els '#metoos i les actrius de Hollywood i aquestes 'podemites' que es mouen, 'tota la dona, sempre la dona'... Però on han estat? On són vostès? On és Irene Montero? On està cridant el nom de cadascuna de les dones israelianes que van ser violentades de la manera més brutal al festival de Nova o a les seves cases o després als túnels de l'horror? On han estat vostès?". Segons ella, "silenci còmplice". Rahola considera important dir-ho perquè "aquestes són les dues coses més terribles que per a una dona que lluita pels drets de la dona, podia imaginar viure: d'una banda, l'horror dels violadors i els agressors; per l'altre costat, el silenci còmplice dels que teòricament lluiten per elles." Avui, 8 de març, Dia de la Dona, i "per a mi, avui és el dia de les dones violentades, agredides, assassinades. El 7 d'octubre i en els dies posteriors, als túnels de l'horror. Per una ideologia del mal que destrueix tota humanitat mentre ens mata, ens violenta, ens viola, ens agredeix. Avui és el dia d'elles. Aquest 8 de març va començar el 7 d'octubre del 2023 i ha continuat durant més de 500 dies als túnels durant el 2024 i avui cal cridar amb el nom, amb un nom israelià, amb el seu nom, amb el nom d'aquestes dones el dia d'avui, són el símbol, són les heroïnes, són les supervivents, són les agredides, són les víctimes".
Un 8 de març que per a ella, "sens dubte, és el dia de Shiri Bibas. Perquè ella representa la maternitat, la protecció, l'amor, la vida, la vida davant de la mort, l'amor davant de l'odi, la cura de la infantesa davant d'aquells que són capaços d'ofegar i massacrar nadons", diu amb referència a la mare amb arrels argentines i peruanes segrestada en l'atac del 7 d'octubre. "Shiri és avui la dona del 8 de març. Avui és la meva dona. I si no és la dona de totes aquelles que parlen de les dones, que se n'aniran a manifestar, és perquè aquestes van deixar de defensar les dones. Són pura ideologia, ideologia woke, bogeries de plantejaments extrems. Però el cert és que la víctima és víctima", insisteix Rahola, "i vostès, feministes, no han estat al costat d'elles. El meu crit, el meu dolor, la meva compassió, la meva solidaritat, la meva empatia amb tots vostès, les meves dones que van patir el 7 d'octubre i en els dies posteriors. Jo soc Shiri Bibas, vostès són Shiri Bibas, totes som Shiri Bibas. Totes estimem la vida. Totes lluitem pels nostres. Totes vivim en l'amor i totes podem ser agredides, violentades, assassinades, pels monstres que estimen l'odi i que estimen la mort. Per Shiri Bibas i per totes elles el dia de la dona. El dia de la dona avui és color taronja".