Dia sí, dia també. La història d'amor entre VOX i els principals programes informatius espanyols no s'atura. Tots premen l'accelerador i reserven un forat de la seva escaleta per continuar blanquejant els ultradretans encapçalats per Santiago Abascal. L'última parada del tour l'ha portat a visitar el programa de Susanna Griso, on no ha fet curt amb fanfarronades, idees de bomber i una visió tan desfasada de la realitat que fa mal només de sentir-la. Ah, sí, i una bona dosi de cinisme quan parla dels rivals polítics. Uns rivals que tindrà molt a prop al Congrés dels Diputats, especialment un que s'estima molt (no tant com Rivera, però): El portaveu d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufián, a qui haurà de mirar el clatell durant 4 anys després d'haver estat col·locats al galliner de la càmera.

L'ubicació de la bancada ultra ha estat un element més per a la victimització dels de VOX, obrint (un cop més) la barra lliure dels seu menyspreu a tot allò que no olori a "una grande y libre". I en aquesta tómbola, Rufián té sempre tots els números. ¡Siempre toca!. Abascal, el gran provocador, l'ha acusat... de ser un provocador. Un "i tú més" de manual, que ha ampliat amb una valoració de gran estadista: "Sabe poco de política". A can Griso, encantats, per descomptat. I és que els d'Antena 3 ja havien escalfat l'ambient amb les declaracions d'en Gabriel comparant el tractament que es dona a La Manada, i el que reben els presos polítics catalans: "No puede ser que haya cinco violadores en la calle y nueve demócratas en la cárcel". Això, que es una veritat com un temple, ha anat mutant en heretgia segons anava passant pels filtres de Susanna Griso, primer, i de Santiago Abascal, després.

Abascal miting dedito @santi abascal

@santi_abascal

I com que aplaudir, legitimar i esperonar reaccionaris s'ha convertit en l'esport mediàtic nacional, tots celebren el gran provocador. És el típic xivato d'escola, que denuncia en altres tot allò que el defineix. Perquè, sí, Abascal és un provocador que de política no en té ni idea. Sap d'altres coses, que no són política. Totes elles comencen amb el cop d'estat d'un dictador amb bigoti, a qui coneix molt i molt bé, i enyora exageradament.