La culerada va parlar clar el diumenge 7 de marc: Joan Laporta és el nou president del F.C. Barcelona. Les eleccions han suposat una injecció de moral increïble per a socis i afició, després d'anys de tristor, decepcions, escàndols i una gestió nefasta. El segon mandat del president més gloriós de la història no significa necessàriament títols, però sí tones d'il·lusió. I de barcelonisme actiu, militant i que permet somiar amb impossibles. Com a impossible i improbable és que l'equip remunti la desfeta contra el PSG al Camp Nou. Ara bé, per començar una gesta el més important és tenir l'actitud necessària. I Laporta arriba amb la maleta ben plena. Tant és així, que els culers veuen molt més a prop una altra fita fins fa poc temps impensable: que Messi continuï a Can Barça perquè vol. No com amb Bartomeu, que el tenia segrestat.
Els canvis són molt més que evidents, i demostren el carisma del nou líder del club. En Joan ha viatjat amb l'expedició del primer equip fins a París, i ha saludat a tots i cadascú d'ells. Salutacions efusives i encoratjadores, algunes còmiques com la de Sergiño Dest, i d'altres que han fet esclatar les xarxes socials arreu del món: la que s'ha fet amb el 10. Mai no sabrem (o sí) que va votar l'argentí a les urnes, però podríem apostar i no equivocar-nos. Tots dos tenen una relació basada en la confiança i l'èxit, per molt que li pesi a més d'un. Això vol dir que Messi abandonarà la idea de fotre el camp de casa seva? No ho podem assegurar. Però si es tractés de sensacions, aquestes són immillorables. Comunió, devoció, respecte, alegria. Allò que fa uns mesos era una utopia.
Així ho han interpretat milers i milers d'espectadors de l'abraçada a l'aeroport, amb missatges plens d'optimisme. També de pujadets de to, expressant un sentiment d'eufòria pel que està per venir. "Se me ha puesto dura", que deien alguns, és l'exemple més clar de l'èxtasi. Laporta ha marcat un golàs més i encara no ha trepitjat la gespa. El fitxatge és de Champions.
Es pot guanyar o perdre depenent de si la pilota entra o no a la porteria. Però tant o més important és poder anar amb el cap ben alt pel món. I Laporta fa mirar el futur del club amb orgull i optimisme. Messi segur que ho sap. Els culers, també.