"Manllevo l'expressió de Josep Costa que, al seu torn, la va manllevar d'un tuitaire ocurrent: 'Acord de claredat? No: acord de teatralitat'. I certament, és així: això de l'acord de claredat és teatre, pur teatre. Com diu el bolero: 'Teatro, lo tuyo es puro teatro'". Amb aquestes icòniques paraules de La Lupe ha volgut començar Pilar Rahola el seu vídeo d'aquest dijous al canal de YouTube Paraula de Rahola. La mítica cantant cubana va popularitzar fa anys allò de "Igual que en un escenario, finges tu dolor barato, tu drama no es necesario, ya conozco ese teatro. Mintiendo que bien te queda el papel, después de todo parece, que esa es tu forma de ser". I ara, molts anys després, qui ha cantat les quaranta ha estat l'escriptora catalana. A qui? Al Govern, pel seu 'acord de claredat' que des de fa mesos pretén impulsar Pere Aragonès, el procés que hauria de conduir a la concreció del que és la seva aposta per trobar una sortida al conflicte polític de Catalunya amb l'Estat. Es tracta d'un procés "circular", segons ha explicat, que comença i acaba al Govern, on assumeix un clar protagonisme un consell acadèmic que haurà de vehicular un debat social per, en paraules d'Aragonès, "definir les regles del joc".
Rahola té clar que "això no s'ho creu ningú. Per començar, no s'ho creuen ni ells. La taula de diàleg ja va ser una parafernàlia buida per totes bandes, una presa de pèl, que ha desaparegut com fum, ja no hi és. I per què? Perquè no hi ha conflicte? Sí, el conflicte continua. Perquè els independentistes hi han renunciat? No. Molts no hi hem renunciat. És perquè l'altra banda ha dit que no, i el president Aragonès, nyam, nyam, a menjar-s'ho". Com que això no toca, la taula de diàleg s'ha esfumat, Rahola té clar que ara "han de fer veure que tenen alguna idea, algun projecte, alguna estratègia. Per això ara s'han tret de la màniga l'acord de claredat, que ja neix de manera molt bruta i perversa, amb mala memòria i la motxilla plena de pedres". Per què? Perquè "rememora i recorda l'acord de claredat que va intentar imposar el govern canadenc al poble de Quebec. La decisió que l'estat canadenc va plantejar justament que la sobirania la tingués el Quebec". L'escriptora al·lucina que un cop fet, "es munta una mena de comitè de savis entre els quals hi ha, evidentment, alguns dels més 'simpàtics' anti independentistes que han dit barbaritats, que ens han dit de tot i que volen el pitjor, però els han portat per 'pensar' sobre Catalunya...". I missatge directe al president Aragonès: "President, pot deixar de prendre'ns el pèl?":
Rahola aprofita per posar damunt la taula "una coseta: quan vam fer el consell per la transició, en època d'Artur Mas, on hi havia persones d'àmbits diversos, per pensar sobre la independència... no vam cobrar mai dietes. Res! Ni els pàrquings! perquè estàvem per la independència i per pensar en ella. I buscàvem el consens entre diferents sensibilitats, però en favor d'un mateix objectiu..". Ben diferent, diu Rahola, del que passa ara: "Aquí no hi ha un objectiu, no hi ha les mateixes sensibilitats..., però cobren uns dinerons... És que si no, les Astrids Barrios no vindrien, veritat?", pregunta amb sarcasme. "I vostè, què cerca, portant aquesta mena de gent? Semblar progre? Semblar demòcrata? Semblar què? Què caram sembla? No sembla res. El que sí sembla és que ha de vendre la moto per fer veure que d'alguna manera, tenen alguna idea per oferir als catalans. No seria millor assumir que no en tenen cap? Han renunciat a la independència per moltes generacions perquè consideren que no és possible; han acordat amb el govern espanyol tot un seguit de coses, però res per Catalunya, misèria; la taula de diàleg, fum; i ara s'inventen una altra vacüitat, una pel·lícula buida de contingut, per què? Per entretenir-nos? Deixin de prendre'ns el pèl. Acord de claredat? Acord de teatralitat. I vostès són pur teatre: no tenen objectiu, ni consens, ni capacitat de tenir-lo. Estan entregats, rendits, i encara volen fer veure que remenen la cua":