El juliol del 1997 un programa va arribar als televisors de totes les llars catalanes sense fer soroll, però esdevenint un veritable fenomen les nits d'aquell estiu de fa ja 27 anys: Les 1000 i una. Un programa dirigit i presentat per Jordi González, diferent, atrevit, divertit, original, que feia que els catalans anessin a dormir tard, passada la mitjanit. Una combinació a base del talent, proximitat i empatia del Jordi amb els convidats, el públic de plató i el públic de casa, i d'un grapat de cares noves entre les quals servidor, orgullós d'haver-hi format part. Però d'aquella fornada van sortir noms importants en el món dels mitjans com els del meravellós Marc Giró, els germans Thaís i Santi Villas, la Martina Klein i tants altres. Per no parlar de l'èxit del sofà inflable i del "Jooooordi! Jooooordi!" del públic cada cop que entrava a plató.
Al programa hi havia una combinació perfecta entre periodistes i actors. I és que una de les claus de Les 1000 i una eren molts personatges que li tenien el cor robat als espectadors i que formaven part de la troupe de cada nit. Així, vam veure el despistat 'Doctor Germà Jové', interpretat pel magistral Xavier Bertran, també la Mont Plans, l'Eva Barceló, el milionari pijo de l'Arnau Godàs o una noia que el primer dia estava entre el públic, tot vitalitat, tot ganes de fer coses, optimista, positiva i motivada, tot emocionar-se, que parlava de manera molt ràpida i atabalada, i que era l'encarregada de presentar els trofeius o objectes decoratius que el públic del programa li feia arribar al Jordi. Parlem de la 'Mamen'. Un personatge naïf, entusiasta i ple de bondat, que va saber guanyar-se el seu espai al programa de González amb la seva espontaneïtat i el talent de l'actriu que li donava vida, l'Elena Fortuny. Aquí tenen un exemple d'una de les moltes vegades que 'la Mamen' va mostrar orgullosa els trofeius enviats pels espectadors:
Han passat 27 anys d'allò. D'ençà aleshores, l'Elena ha continuat fent el que més li agrada, dedicar-se en cos i ànima a la interpretació, el teatre i els escenaris, compaginant les tasques d'actriu amb les de direcció en diferents companyies i coach d'interpretació. Les darreres obres en les quals hem pogut gaudir del seu talent ha estat dirigint Los niños oscuros de Morelia a la Sala Trono, El pont, al Maldà Teatre o fent d'actriu a l'obra El palmeral o a la sèrie Cuéntame. I ara, l'han pogut veure a la pel·li de l'any, una de les més exitoses del cinema català dels darrers temps, rècord de nominacions als pròxims Premis Gaudí. Parlem d'una meravella de Marcel Barrena, El 47, el film que explica, amb un excels Eduard Ferdández, com un home extremeny, Manolo Vital, que conduïa un autobús, el 47 del títol, i que va anar a viure a Torre Baró, on es va construir la seva pròpia casa, va fer tot el que va poder, i més, perquè arribés el transport a aquella zona en una Barcelona de finals dels anys 70, principis dels 80.
A l'elenc, a banda de Fernández, la Clara Segura, el Carlos Cuevas, el David Verdaguer o la jove Zoe Bonafonte, fent de filla de Vital. Una jove que té un parell o tres d'escenes descomunals, quan està cantant a una escola de música on hi té com a mestra una dona severa que li fa saltar les llàgrimes. Paper que interpreta l'Elena Fortuny, justament.
Un petit paper, intens i que interpreta a la perfecció l'Elena. Encantats de retrobar-la a la gran pantalla. Es mereix més papers com aquest.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!