El culebrot de TV3 segueix sent l'única ficció que emet la cadena. Com si fos ahir és l'últim reducte dels actors catalans per popularitzar-se i que la seva carrera es vegi transformada. Això ho pot relatar d'una manera molt especial l'única actriu que apareixia al primer culebrot de TV3, Poble Nou l'any 1994, i que ara ha tornat al setè culebrot de migdies de la cadena, que durarà com a mínim fins 2024. Han passat 30 anys entre les dues sèries i la Gemma Brió segueix allà mateix, entrant dins les cases dels espectadors cada sobretaula. Ella sí que pot dir que tot és com si fos ahir.
Gemma Brió tenia 21 anys quan va ser fitxada per un format nou, inèdit a Espanya, exportat de Llatinoamèrica. Se'l va inventar Pepitu Benet i Jornet. Capítols de 30 minuts, gravats en un dia, amb decorats de cartró pedra i pocs exteriors, trames truculentes, protagonisme coral i finals angoixants. L'actriu hi interpretava l'Anna, la filla dels Aiguader, la família de barri a qui tocava la loto i es compraven un supermercat a Poble Nou. Filla de l'Antoniu i la Rosa, mítics Miquel Cors (ja difunt) i Margarida Minguillón (jubilada). Brió era germana de dos actors que ara són estrelles: Joel Joan i Quim Gutiérrez. Ara torna al culebrot de TV3 trenta anys després amb un personatge rellevant de la nova temporada de CSFA.
Gemma Brió ha plorat aquesta setmana al capítol abraçada al seu fill en la ficció. Un moment que alguns espectadors hauran viscut amb un ai al cor. Gemma Brió va patir en la seva vida personal la pitjor tragèdia que una mare pot haver de suportar: se li va morir el fill quan era un nadó, tenia 15 dies de vida. El nen patia paràlisi cerebral. Ara l'actriu té un altre fill de 13 anys i ha gestionat aquell tràngol amb teràpia i convertint aquell episodi íntim en una obra de teatre. Dijous a la nit la va entrevistar Eloi Vila Al cotxe. Un tema delicat. Vila està obsessionat a parlar de la mort dels pares dins aquell cotxe. Aconsegueix fer plorar molts VIPS quan els pregunta per la mort d'un progenitor. És llei de vida. Aquest cop és radicalment diferent: No és llei de vida, és una monstruositat que no té nom. Brió no és vídua, no és òrfena, no té nom: és la que se li ha mort un fill.
Així que Vila no li pregunta pel fill mort directament sinó a través d'un subterfugi, l'obra de teatre que va fer a partir d'aquella mort. És marca del programa de Vila: no podia tenir la Brió i no abordar aquest drama personal. Va fer bona audiència, un 6,3%. Gemma Brió: "Com a actriu i creadora m'agrada abordar temes incòmodes, punyents. Fa 13 anys vaig escriure una obra de teatre, Llibert. La vaig escriure una mica per necessitat. A partir d'aquí va sorgir una companyia que fa obres pròpies. Vaig escriure aquella obra no com a teràpia. Quan escric l'obra la meva teràpia ja està feta. Sense voler-ho quan un es dedica a un art és impossible no barrejar-hi vivències personals a la ficció. Vaig tenir ganes, necessitat que aquella experiència es convertís en teatre. No volia explicar la meva vida sinó partint de la situació particular anar a l'universal. Aleshores no es parlava tant d'aquests dolors, de dol, de salut mental. Vaig ser de les primeres a fer autoficció i després va ser un boom. En teatre mai no s'havia parlat de la mort d'un nadó". Delicadament Eloi Vila no repregunta. La reflexió de Gemma Brió es queda aquí. Els espectadors van tenir necessitat de saber més, de com algú pot suportar aquell dolor. Molts van anar a visitar l'Instagram de l'actriu per trobar-hi una foto amb el seu altre fill. La parella de la Gemma i pare dels seus fills és el també actor Norbert Martínez. La va dirigir a Llibert, com no podia ser d'altra manera.
Qui vulgui saber més pot recuperar l'obra on s'explica que el nadó pateix un ofec durant el part que li provoca danys cerebrals i mor dues setmanes després. Eloi Vila sap que l'actriu no se sent còmoda enfocant el drama des del punt de vista familiar i íntim i hi passa de puntetes. Canvia a un tòpic: l'efecte boom dels culebrots en els actors. Brió: "Amb Poble Nou no vaig poder anar pel carrer, no poder agafar el metro tranquil·lament, no poder anar a la Patum sense ser el focus d'atenció. A mi m'agrada la meva intimitat i fixar-me molt en la gent. Soc xafardera i aleshores no ho podia fer. Als actors ens agrada que se'ns reconegui però entrar cada dia a casa de la gent es creuen que ets de la família i tothom amb qui et creues et diu alguna cosa. Jo era molt jove. Tenia 21 anys". Ara té 51 anys. "És una bona edat, però sempre és millor ser jove. Estàs de tornada, hi ha moltes coses que et rellisquen. Saber que no pots agradar tothom. M'afectava no acontentar tothom, les crítiques, quan veus que no acabes d'agradar. En general abans tot m'afectava molt més". En un altre moment de la conversa Brió parla de la mort, de la del seu fill i de la d'ella: "Tot és un camí i el camí que he viscut és el que m'ha portat fins aquí. Vull morir a un escenari, però quan sigui vella eh? Toquem fusta". La mort, que pot arribar sense avisar.