La trama comença a ser digna d'una pel·lícula que arrasaria als cinemes: "La decisió de Colau". Tothom n'està pendent. L'expectació és tal que ni tan sols sembla importar gaire l'opinió de la pròpia alcaldessa, ara en funcions, de Barcelona. Pactarà amb Maragall? O farà amb Collboni i Valls? Valls amb o sense Cs? Des que va acabar Joc de Trons que no hi havia un hype tan exagerat a les xarxes. L'afer no és menor, amb l'ajuntament de Barcelona en joc, i amb la maquinària de l'Estat, les elits i les forces de l'IBEX somicant l'Ada que barri el pas al guanyador de les eleccions, Ernest Maragall. Molta pressió per a Colau, també des de les xarxes. Ho vam veure amb la seva darrera piulada, des de la terrassa de casa seva. L'Ada, encara recuperant-se de la intensa nit del 26-M, va deixar clara una cosa: "Mai no pactaré amb la dreta"
Dos dies després de les eleccions, vull adreçar un missatge molt clar a tothom. Som una formació d’esquerres per fer polítiques valentes per Barcelona. No ens plantegem cap mena acord amb la dreta. És moment de parlar amb totes les forces d’esquerres i fer un acord per Barcelona pic.twitter.com/pwmesm1lg9
— Ada Colau (@AdaColau) 28 de mayo de 2019
La qüestió és saber què considera Colau com a "dreta".Ha deixat clar que mai no pactarà amb JuntsXCat, sí. Però sorgeixen d'altres interrogants, per la confusió que genera la divisió entre progres i conservadors (una de les més típiques i tòpiques al món de la política). És el PSC del 155 d'esquerres? Ser independentista anul·la Esquerra com a força progressista? I encara més important: Discrimina l'alcaldessa entre Valls, Corbacho i Parera (els tres independents de l'aliança amb Cs) respecte dels tres representants purs de Rivera i Arrimadas? Sembla que no, que pactar amb Valls no és factible. Centenars de missatges han negat el vídeo de Colau, que arribava hores després d'una piulada força contundent de Gala Pin, regidora de BCN En Comú: "No se va a pactar con Valls. ¿Estamos locos o qué?"
Com ha d'estar el tema...@arqueoleg posant-se palote amb en Valls (ja no és un ogre) i les elits (Miquel Roca, et alt.) recolzant l'Ada Colau...
— Dr. Hamsterdam 🎗 (@drhamsterdam) 29 de mayo de 2019
Hi deu haver gent honesta als Comuns (Asens, Pisarello, Pin), però la majoria semblen un mentiders vividors sense escrúpols. pic.twitter.com/kwUR9i4pUV
El PSC/PSOE del 155, del 135, del GAL,... és una "força d'esquerres" per a la Colau. Deixeu de prendre els votants per imbècils, merci. pic.twitter.com/ldm21AB9be
— David d'Ent.🎗#JoSócCDR (@denterd) 28 de mayo de 2019
Quan escrius esquerra amb qui penses?? Amb el PSC i el Valls ??
— Núria Grau V (@nuriagrauvilar1) 28 de mayo de 2019
Sra. Colau, por las clases populares de Bcn. Por nuestros hermanos del resto de España. Acuerdo con PSC y abstención de Valls, Corbacho y resto de ese grupo. No tire la legislatura y la entregue a los de Waterloo. 😘😘😘😘😘
— Gaelia 📚📓📖 (@gaeliadeideas) 28 de mayo de 2019
Ja t'ha trucat al ""emerito""perque pacteu amb psc??? Per l'unitat d'Espanya???
— BEGONYA🎗 (@BEGCAT) 28 de mayo de 2019
Si realment sou valents i voleu un veritable cambi,pacteu amb Catalunya i amb els catalans,que tota aquesta represió estatal se'ls hi torni en contra!!!!
Quines són les forces d'esquerres? pic.twitter.com/Jzw6Tz6cxu
— Number Six (@d4veCAT) 28 de mayo de 2019
Me parece muy bien pero es que ERC no es ni nunca ha sido de izquierdas.
— Vicente Blanco (@jvblanco53) 28 de mayo de 2019
Benvolguda Ada, sembla que algú va acaronar la teva orella la nit electoral, després d'haver acceptat a Maragall com a alcalde, dient-te que un acord a tres bandas encara et faria a tu alcaldesa... i PSC només estan interessats en fer-te servir de tap contra els independentistes
— Xavi #Llibertat🏴🎗 (@xxargay) 29 de mayo de 2019
És possible que sí, que la campanya electoral ens hagi fet embogir (uns més que d'altres). Es poden veure casos de comportaments "bipolars" (dit amb tot el respecte), com les elits econòmiques que demonitzaven l'alcaldessa per "comunista", "amiga de manteros", "populista" i "pro-indepe", ara agenollades per demanar el miracle. El veritable miracle, ben mirat, és la seva conversió a Ada Colau. La seva darrera esperança per materialitzar el tongo. Colau ha dit que res de pactar amb dretes, i això ja els hauria d'indicar el camí que els hi espera. Però és clar, la societat barcelonina (i catalana) pateix un episodi "transitori" de dislèxia cognitiva. Ada, què és esquerra i què és dreta? Twitter és un mar de dubtes.