En la vida, hi ha dos tipus de persones: les que es creuen el melic del món, que quan van amunt i avall no fan cap esforç per integrar-se, ni aprendre els costums, la llengua o la cultura del país que les acull, i que pretenen que tot es faci segons el que elles coneixen. I després, les que són tot el contrari: persones amb voluntat i ganes d'amarar-se de tot allò que hi ha a un lloc nou, de saber la cultura, la llengua i els costums d'allà on et toca anar a viure, de respecte per un lloc que no és el teu. Entre els primers tipus trobem una llista llarguíssima, amb alguns noms d'il·lustres personatges que pels seus sants nassos es neguen, per exemple, a una cosa tan de sentit comú com seria aprendre una nova llengua. De casos de persones que han vingut a Catalunya i continuen dient: "En español, que no le entiendo, esto es España o ¿qué pone en tu DNI?", en sabem, per desgràcia, molts. Afortunadament, hi ha persones que pensen tot el contrari. Al programa El Foraster, per exemple, n'hem vist dos casos recentment, quan el Quim Masferrer va visitar La Granadella i es va trobar amb un marroquí, l'Abde, o quan va anar a Sant Pere Pescador i va xerrar amb la Mamarena, una senegalesa que va arribar el 2004 i que reclama que "a mi m'agrada molt parlar el català i m'agradaria que la gent sempre s'adrecessin a nosaltres en català. Sempre ens parlen en castellà al principi":
La mamarena ens va emocionar amb el seu reivindicatiu discurs. Que ens parlin en català, li demanava al Quim quan es van trobar. Que la gent, quan la vegi li parli en català, que ella està encantada d'aprendre'l, i de parlar-lo. I un cas similar al d'ella és el que ens hem trobat a l'Atrapa'm si pots. El concurs presentat pel Llucià Ferrer, una de les apostes de TV3 pels vespres, abans de l'Està passant, continua amb pas ferm ara que el fan cada dia de dilluns a divendres. I una de les concursants més emblemàtiques i entranyables dels darrers temps és la Maite. Una concursant, però, a qui malauradament hem d'acomiadar, perquè ha dit adeu al concurs. El mateix Llucià se'n feia ressò.
Molts la recordaran per la seva simpatia i talent responent, de fet, no se'n va amb les mans buides. Després de 20 programes ha estat eliminada amb 2.000 euros guanyats. Però molts altres també la recordem per ser un exemple d'integració, de voluntat, d'estimar la nostra gent i la nostra terra. Va viure a Madrid des que hi va néixer fins als 21 anys, quan va venir a viure a Catalunya: "Hauré d'aprendre català per integrar-me. Vaig començar el mes de juny a fer classes a la Plaza de España de Madrid, a la Casa de Catalunya. I el mes de setembre m'examinava de català per entrar a treballar al banc en català". I a la Maite, com a la veïna de Sant Pere, li desespera que no li parlin en català: "El català és tan nostre que l'hem de guardar i cuidar":
Bravo per ella. La trobarem a faltar. Però segur que continuarà mirant l'Atrapa'm si pots per seguir aprenent encara més català.