El jove que veuen a la foto és José Agustín Peréz Nuñéz. Té 22 anys, és youtuber, streamer i similars. També és andalús, de Sevilla. Ara bé, no viu a la seva terra. Tampoc al seu país. Ni tan sols ho fa en un estat on el seu idioma matern sigui l'oficial: va anar a petar a Andorra fa cinc anys. Ho feia per pasta, com els bons patriotes. Allà es paguen menys impostos, tot a la butxaca. Aquest element va fer que passés per alt el petit detall idiomàtic, el que a Andorra la llengua nacional sigui el català. No cal dir, evidentment, que durant tots els anys que ha residit allà no ha fet ni el més petit esforç per aprendre ni una paraula. Segons l'Agustin51, el seu nom virtual, es tracta d'una qüestió de llibertat. Que és lliure de fer el que li surti dels nassos, si no d'una part més íntima de la seva anatomia. Molt bé. La mateixa llibertat que l'Estat sobirà d'Andorra té per exigir, a partir d'ara, que els seus residents mudats respectin la llengua. Cosa que està passant aquests dies, i que ha sacsejat aquest micromón de joves, milionaris i menfotistes.
La colònia dels espanyols que fan quartos via internet a Andorra és enorme. Allà han trobat un paradís de muntanya, de neu i de taxes molt baixes on poden continuar jugant a videojocs mentre es compren cases, cotxes i tota la parafernàlia de nous rics amb aquella alegria. L'Agus va arribar allà sent menor d'edat, i com explica en un vídeo lacrimogen, només li van demanar un certificat d'antecedents penals, "un par de chequeos médicos", i prou. I apa, a lo loco. La nova exigència del govern, un examen que podria aprovar un nen de P3, li amoïna. Pobret. El seu testimoni és un NO com una casa de pagès. Cosa que no ha passat amb Rubius, per exemple, qui també s'ha manifestat al respecte com a part interpel·lada.
La tesi del personatge, membre del 'Escuadrón Salchichón' amb gent com TheGrefg, és que el govern andorrà actua com a una "dictadura". Que com li poden demanar una salvatjada com estudiar català, a ell, que "tengo toda mi vida aquí, mis amigos, mis cosas". Que "me había mudado aquí porque podía ser feliz y libre", repeteix. Clar. No es pot ser lliure en català, ni feliç. Només ho és si no paga a Hisenda. La clau, "si me lo dicen hace cinco años, no me mudo". La seva tolerància queda retratada, el seu nivell cultural, també. "Me gusta mudarme a lugares donde respeten la ligera línea entre la vida de los demás". Aplica't el conte, myfriend. Respecta el país, la llengua, la cultura, la tradició i les normes del país on t'has mudat, no només els avantatges per fer-te ric. En fi. Aquí tenen el document. Per llogar-hi cadires.
La resposta al vídeo de l'ofendidito Agustín, evidentment, és la de posar-lo al seu lloc. Fem una repassada, però per resumir la cosa, té dues opcions: o adaptar-se o fotre el camp. O el que seria el mateix: o estudiar o pagar el que li toca, com tots els españolitos monolingües com ell. Sort, José Agustín.