L’últim Estranyes Parelles ha reunit dues persones d’àmbits propers -però alhora molt diferents- en una conversa profunda i amb molt de contingut. El resultat ha estat correcte per a TV3 (11,2% d’audiència i 218.000 espectadors), i enriquidor per a la xarxa, que ha aplaudit el programa.
Els protagonistes han estat el crític televisiu Víctor Amela i l’actriu Aida Folch. Ella dedica la seva vida a interpretar, mentre que ell opina sobre els espais televisius on hi apareix la primera.
En aquest context, Folch s'ha deixat anar, i ha parlat de forma sincera sobre els complicats inicis en el món de la interpretació.
Això ha vingut arran de la percepció d’Amela, que creu que els actors es dediquen a aquesta professió perquè viuen amb alguna espècie de problema. El crític explica que molts intèrprets s’han molestat per aquest comentari, però no l’actriu de Cites, que li dona la raó, i desenvolupa la seva història.
Folch explica que ve d’una “família complicada”: la seva mare pateix una malaltia mental. La situació que va viure de petita a casa no va ser la millor, i en endinsar-se el teatre va descobrir una via d’escapament.
L’actriu de Reus matisa que mai no havia pensat en dedicar-se a la interpretació. Aparentment, va iniciar-s’hi perquè era l’única activitat extra-escolar que li quedava lliure: es va trencar el braç i ja no podia jugar a bàsquet, que és le que feia.
Així, els inicis al teatre no van ser fàcils: “era molt tímida”, explica... Fins que un dia va pujar a l’escenari i va descobrir que hi havia “molta llibertat”. “Va ser un alliberament”, just allò que "no m'havien permès a casa", assegura.
Ara, després de mitja vida dedicada a la interpretació, Aida Folch és una actriu plenament consolidada. Darrerament l’hem poguda veure a Sé quien eres (Telecinco) amb un paper destacat, i fent de neta de Montserrat Carulla. Ara ja està preparant la seva tornada a TV3.