La culerada s'ha despertat del somni de la pitjor manera. La Champions League és història, la gesta del Barça masculí al Parc dels Prínceps contra el París Saint Germain no ha estat prou per accedir a les semifinals de la màxima competició continental. La mala sort, un rival ple d'estrelles i un àrbitre amb un comportament sospitós es van encarregar d'enterrar les il·lusions i el treball dels jugadors sobre el terreny de joc. L'expulsió de Ronald Araujo, una mesura més que rigorosa a la mitja hora amb 1-0 per als catalans, va condicionar el partit. Tampoc el col·legiat va considerar revisable un més que possible penal a favor del Barça. Xavi i més membres del cos tècnic van ser enviats a la grada pel romanès István Kovács, un perill amb un xiulet a la boca. Dembelé extramotivat i penós, Mbappé amb gols regalats, Luis Enrique eufòric... Un desastre. Entre uns i altres van ensorrar el Barça.
En dies com aquests, ser del Barça és fotut. Fa mal. Veure la decepció dels aficionats a l'Estadi Olímpic, on es vivia un ambient com fa anys que no es recordava, és demolidor. Però encara és pitjor gestionar la tristor de la canalla, que no s'expliquen la desfeta i la patacada. Però en aquest panorama negre, tot i que sembli una astracanada, calen més samarretes blaugranes que mai als carrers, a les escoles, als patis. A tot arreu. És un dia per sentir-se orgullós de qui ets. I cap derrota, cap golejada i cap oportunista ens ho podrà arrabassar. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer.
Tot això que expliquem és difícil d'assimilar quan has dormit malament, quan has vist plorar els teus fills i filles, quan el regust és amarg i dolorós. Però aixecar-se no és només una opció, també una obligació. I al que li manquin les forces, aquí té un bon remei: Aitana Bonmatí. La futbolista número 1 del món, més culer que l'escut i emblema del Barça més esplendorós, ens envia un missatge urgent. Per descomptat que va viure el partit en directe, que va experimentar la muntanya russa d'emocions d'un duel amb resultat injust i immerescut. Que va patir i de valent. Que no és un dia fàcil. Però precisament per això, cal escoltar atentament el que ens diu. Una paraula: "SEMPRE". Sempre Barça. Quan tens el món als teus peus, però també quan et trepitgen de manera salvatge. Això és ser més que un club: una família que s'ajuda entre ells.
La Pilota d'Or, The Best i campiona d'Europa i del món podria haver fet com tants i tants seguidors aquest dimecres: abaixar el cap, empassar saliva i comptar les hores fins a oblidar el cop. Però ella no és així. I malgrat tenir el cap posat en el partit del dissabte, semifinal de Champions contra el Chelsea, exerceix el seu paper d'ambaixadora, de reina i d'icona culer per antonomàsia. Sempre. Visca el Barça, i visca l'Aitana.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!