El president de la Federació espanyola Luis Rubiales ha aconseguit una proesa, però en el pitjor dels sentits: que es continuï parlant de l'èpic triomf de la selecció al mundial d'Austràlia i Nova Zelanda, però no pas per l'èxit esportiu. El seu comportament, besant sense permís Jenni Hermoso, tocant-se els atributs de forma grollera a la llotja, etcètera, l'han posat a l'ull de l'huracà, i les veus que exigeixen la seva dimissió no cessen. Serà difícil, la seva posició a la Federació està blindada. No és un organisme públic: o se'n va ell per vergonya, cosa que sembla utòpica, o es produeix una revolta a l'entitat, extrem també complicat. Ara bé, que a hores d'ara és una de les persones menys estimades del país sembla evident. I les primeres emprenyades són les mateixes integrants de l'equip.
Jugadores com Irene Paredes s'han manifestat al respecte, expressant el seu rebuig a l'acció de Rubiales. Altres, com Alexia Putellas o l'esmentada Jenni Hermoso, posen distància del responsable federatiu. No volen ni sortir a les fotos. Sí qu e continuen amb la celebració i els actes organitzats com a homenatge a les campiones, com ara la rebuda d'ahir als carrers d'Eivissa, juntament amb la Salma, Cata Coll, María Pérez o la golejadora Olga Carmona, però lluny de Vilda i del president. I després tenim a una altra estrella de l'equip, la millor jugadora del mundial i futura Pilota d'Or, que s'ha mantingut al marge de tot. De la polèmica, de la celebració, del xivarri. Sembla que no vol saber res de la selecció. Ha desconnectat. I ara ho fa a casa. Parlem d'Aitana Bonmatí.
Aitana Bonmatí torna a Sant Pere de Ribes després de coronar-se al mundial
Segur que la reacció de l'Aitana obeeix també a la incomoditat provocada per l'actitud dels seus superiors. Amb tot el que va passar per participar en la Copa del Món, amb jugadores com Mapi León, Patri Guijarro o Clàudia Pina que van sacrificar la glòria per mostrar el seu rebuig a la gestió del combinat espanyol, tot aquest escàndol era el que faltava per acabar d'adobar-ho. Res millor, doncs, que abstreure's del món tornant a Sant Pere de Ribes, casa seva, i gaudir de l'escalf familiar i dels amics que mai no fallen. El seu somriure la delata, enlloc com a casa. No li han mancat els plans d'esbarjo a la campioníssima.
Els amics de la migcampista culer la reben a la terrassa d'un hotel boutique
La colla de l'Aitana tenia ganes de veure-la, d'abraçar-la i de tafanejar totes i cadascuna de les vivències acumulades per la migcampista culer. Van quedar a la terrassa de l'Hotel Boutique Palou, al costat del Massís del Garraf, una casa indiana del segle XIX restaurada i amb un jardí que fa patxoca. Es va presentar allà amb la seva medalla d'or de guanyadora del mundial, un souvenir que va causar sensació. "Èpic ferro", li deien els col·legues. "Megacampiona", escriuen també. Una jugadora que està fent història, i la que li queda. Per si no n'hi hagués prou, té més virtuts: la senzillesa, la proximitat, la terra.
Sant Pere de Ribes té una estrella gegantina. Filla predilecta ja.