Des d'En Blau, concretament, servidor de vostès, hem manifestat sovint l'adoració que tenim per una futbolista descomunal, talentosa fins a dir prou i un dels emblemes del Barça Femení. Amb permís de l'Alexia Putellas, Aitana Bonmatí és la millor jugadora del planeta. I no només això, també és una persona meravellosa. Mai té un NO per resposta. Al contrari: sempre té un somriure d'orella a orella. Fa seva la màxima cruyffista (ella que porta el mític dorsal '14' a l'esquena) del Salid y disfrutad de la final de Wembley de 1992. Gaudeix i fa gaudir, i no només quan juga. Servidor la va veure un dia en un partit al Camp Nou en la Champions de la temporada passada signant samarretes a nens, nenes i fans de totes les edats durant una hora, repetim, una hora, després que l'àrbitre xiulés el final del partit. Detall de crack absoluta. I no només gaudeix quan és damunt d'un terreny de joc. També quan és fora. Humil, constant, treballadora i sempre agraïda, l'Aitana té una bonhomia que tomba. I també té les coses clares. I ara ho ha tornat a demostrar en un vídeo deliciós publicat al seu compte d'Instagram on recorda de manera commovedora les seves arrels i on parla de tot el que la fa feliç, més enllà del futbol. Per exemple, de casa seva, del seu poble, un Sant Pere de Ribes que la va veure néixer i on ara encara hi viu.
"Tinc molt bons records de la meva infància a Sant Pere de Ribes. És el poble on vaig créixer, on m'he fet futbolista", diu ella. "Aquí van ser els meus inicis al pati de l'escola, després al meu club, el Club Deportiu Ribes". Un club on jugava una jove Aitana l'any 2008, amb només 10 anys, i a qui no li importava ser l'única nena. "Vaig haver de canviar a un equip de noies i aleshores vaig tenir la sort que em fitxés el Barça". Tot el que es proposa l'Aitana ho aconsegueix, i d'aquella experiència en jugar envoltada de nois n'ha sortit la jugadora espaterrant que és avui. "Sempre em mantenia forta i treia el meu caràcter perquè ningú no m'enfonsés"
L'Aitana continua vivint al seu Sant Pere de Ribes estimat, "mai m'he mudat d'aquí. Sortir de Barcelona i venir aquí em tranquil·litza i em fa desconnectar. Ribes és casa meva, hi és la meva gent... quin millor lloc per viure". Casa seva, amb la seva gent, els seus amics de tota la vida... i la seva família. En el vídeo, la '14' blaugrana també parla dels seus pares i revela una cosa que potser molts no saben: "Els meus pares són professors de Llengua i Literatura catalana, d'institut, i jo sempre he estat molt vinculada als estudis, sobretot a les llengües. Ells, des de ben petita, m'han inculcat el tema de la lectura. De fet, ca mons pares no sé si és una casa o una biblioteca, i el fet de llegir i seguir aprenent em ve de la seva part".
El que també li ve d'ells són, per raons òbvies, els cognoms. Però un altre detall curiós d'ella és que el seu pare, en Vicent, no es diu Bonmatí, sinó Conca. I que qui aporta el seu primer cognom, pel qual l'Aitana és coneguda, és la seva mare, Rosa Bonmatí. I és que els pares de l'Aitana, a més de ser uns àvids lectors amants de la llengua, també tenien les coses clares sobre els cognoms de la seva filla. La crack blaugrana, en néixer, s'hauria d'haver dit Aitana Conca però tant la seva mare com el seu pare volien invertir els cognoms i van topar amb la legislació. Lluitadors de mena van iniciar una espiral de contactes, denúncies i processos que es va allargar un any i mig. Durant els primers 16 mesos l'Aitana es va dir Bonmatí Guidonet, com la seva mare. Fins que van aconseguir canviar el context legal i va passar a portar els cognoms d'ara: Aitana Bonmatí Conca. Rebuscant per l'hemeroteca de TV3 hem trobat un moment meravellós. Any 1999, programa Bon dia Catalunya, presentat per Joan Oliver. Analitzen el tema dels cognoms canviats. I a qui conviden? A la mare de l'Aitana, que aleshores era un nadó de només un any. La Rosa Bonmatí, amb el somriure idèntic al de la seva filla, a TV3 defensant el per què del canvi de cognoms, i una manera de parlar similar, i sobretot, amb la mateixa seguretat que demostra tenir la filla al camp.
"Pensava: si ells posen el cognom, jo també. És que era evident. No se m'havia acudit que això no pogués ser real. Ens vam quedar tots dos astorats: no sabia que no era possible. Al meu company tant se li en refum, perquè ell està d'acord que la societat ha de canviar. Doncs ja està: l'inscric com si fos només filla meva, i ell sap que és el pare de la criatura, i que quan ho facin legal, anirem a inscriure-la". Senzillament sensacional:
...amb uns pares així, amb les idees clares i aquesta voluntat de lluitar pel que ells creuen, no ens estranya que després l'Aitana hagi sortit com ha sortit. Meravellosa Aitana i meravellosos els seus pares.