Aitana Bonmatí i Pep Guardiola, junts contra la catalanofòbia a TV3

Aitana Bonmatí és un regal. Per al futbol, per a la societat, per al Barça i per a Catalunya. Pocs personatges públics provoquen tanta unanimitat en aquests moments. Acaba de rebre un nou reconeixement mundial, el premi Laureus. És la primera jugadora de futbol que ho aconsegueix, coronant un any extraterrestre: Lliga, Champions, Mundial, Nations League, Pilota d'Or, The Best. La de Sant Pere de Ribes ha assaltat el cel, convertint-se en una icona. Una mostra? La gentada que va fer cua durant la diada de Sant Jordi per obtenir la seva signatura. Va col·lapsar el centre de la ciutat ella soleta. I més d'un que li sol·licitava una firma no era, precisament, culer. Però ni el merengue més irreductible pot negar l'evidència, estem davant d'una llegenda viva. I amb moltes pàgines per escriure. 

TV3 va decidir programar l'estrena del documental d'Aitana al 'Sense Ficció' com a colofó del dia dels enamorats de Catalunya: roses, llibres i Bonmatí. El resultat ha estat fabulós, amb un 19'6% de quota i 318.000 espectadors enganxats a la pantalla. Un dels passatges més celebrats, la trobada amb Pep Guardiola. Un altre mite, un altre tòtem, un altre geni. Senten admiració mútua. Fa uns mesos, una fotografia en el que semblava un hotel de Manchester, just després d'una victòria del Barça a Frankfurt, feia vibrar a l'afició (i patinar a alguna presentadora de televisió). Hem de demanar disculpes perquè anàvem errats: es tractava de Barcelona, de l'hotel Palace. I aquell encontre formava part del documental.

Abans de l'estrena del format, Televisió de Catalunya oferia un petit tast que disparava l'eufòria en un barcelonisme tocat, amb derrotes a Champions, en el masculí i sorprenentment en el femení, i el robatori-desfeta dels nois de Xavi al Bernabéu. Una conversa en la qual la futbolista deixava clar el seu somni de futur, convertir-se en directora esportiva blaugrana. La seva primera mesura ja saben quina seria. En Pep se la imaginava: "T'agraeixo l'oferta". "Encara no te l'he feta". La resposta del de Santpedor: "Vindria de franc, no pateixis. No seria una qüestió econòmica. Però aquí hi haurà un problema que t'he d'advertir:  jo seré el president i seré jo qui et fitxarà com a directora esportiva”... Sublim.

Doncs bé, l'encontre també va deixar un important missatge contra la catalanofòbia, xacra que tots dos han patit sovint al llarg de la seva existència. La reivindicació d'Aitana, a la que van dir de tot des de l'Espanya monolingüe quan recollia la Pilota d'Or per expressar-se en la seva llengua, impecable: "Quan tu et plantes allà, en un discurs tan important, vols fer una part en català, les crítiques… A mi tant se me’n donen, però les reps. I et dius, per què? Si parlo anglès, ningú et diu res, no? Parles castellà, ningú et diu res. Parles català... És la llengua que he parlat tota la vida i amb la que m’expresso millor. Si em vull adreçar a la meva família, al club, o a qui sigui, i dir-ho en català, ho diré”. Guardiola assenteix el discurs de Bonmatí i remata: “Costa d’entendre que ho tinguem de justificar. Tu a una persona que parla el castellà li dius per què parla en castellà? Qui som nosaltres per dir-li per què parla en castellà? És la seva llengua. I si pot parlar català collonut, ja està. No li direm nosaltres per què parla en castellà. No. Per què m’han de dir a mi per què parlo en català? És la meva llengua". Amén.