La gran nit del futbol mundial va tornar a tenir color blaugrana. Un clàssic. La Pilota d'Or 2023 ha anat a petar a dos noms il·lustres per al barcelonisme. El primer, Leo Messi. L'argentí ha esmicolat tots els registres aixecant el vuitè trofeu de la revista France Football. Sí, Messi fa molt de temps que no trepitja Can Barça, però sigui a París, a Miami o a Plutó, la realitat és una i única: el seu cor és culer. "Tuve la suerte de, como hablaba Aitana antes, estar en el mejor equipo del mundo, el mejor club, el mejor equipo de la historia”, va dir el de Rosario. Impossible no emocionar-se. Feia referència a les paraules d'Aitana Bonmatí, l'altra gran protagonista de la cita. La de Sant Pere de Ribes, blaugrana fins al moll de l'os, es va coronar com el que és i ha demostrat: la millor del planeta. El guardó és merescudíssim.
Bonmatí, nerviosa com poques vegades l'hem vist a la vida, però fent un exercici de valentia, d'honestedat i de valors increïble, succeeix a la gran Alexia Putellas en el palmarès. És la seva primera Pilota d'Or, veurem si l'any vinent repeteix i, sobretot, si se'l disputa amb la mateixa Putellas, cada dia més en forma i més semblant a l'enormíssima jugadora que va ser abans de la seva greu lesió al genoll. També podria anar a petar a Salma Paralluelo, la davantera de 19 anys del Barça que va quedar en tercera posició. Rolfö, cinquena, Patri Guijarro, vuitena, o Mapi León, a la posició 16 (una injustícia flagrant), també són aspirants fermes. El FC Barcelona mana. El FC Barcelona sedueix. El FC Barcelona és el número 1.
De la gala hi ha molts moments inoblidables, especialment el discurs en català d'una Aitana que va retre homenatge al club, a Joan Laporta i, especialment i per sobre de tot, als seus pares. Va fer menció de la lluita familiar per canviar un costum masclista instal·lat a la societat, el de l'obligatorietat de posar als fills el cognom patern en primer lloc. Quan la jugadora va néixer el 1998 la van inscriure amb els dos cognoms materns, com a mesura de protesta. El 2019, quan la norma medieval i caduca va canviar, es va reinscriure com Bonmatí Conca: el cognom de la Rosa, la mare, en primer lloc, i el de Vicent Conca, el pare, en segona posició. Una lliçó a les ments troglodites que encara imperen a la societat i al món sencer. Anit, de fet, el fantasma del masclisme va pul·lular per l'escenari.
Tot va passar quan el cantant nigerià Rema va interpretar el seu hit 'Calm Down'. Es veu que el xicot ho peta, enhorabona. Ara, que d'educació, de tolerància i d'unes quantes coses més encara va molt verd és una evidència que ell solet es va encarregar d'ensenyar al món. Va ser la taca indigna d'un esdeveniment on encara hi ha tuf a Varon Dandy. Al cap de pocs segons de l'actuació, en Rema es dirigeix a la primera filera d'espectadors, formada per la majoria dels premiats de la nit. L'artista s'acosta a Alejandro Balde, defensa del Barça, assegut al costat de la Salma, l'Aitana i Rolfö, amb Ilkay Gundogan i la resta de nominats més enllà. Què fa el nigerià? Encaixa la mà amb l'Alejandro, s'allunya dues passes, passa de les cracs blaugranes i torna a encaixar les mans amb Gundogan i la resta de senyors allà presents. Indigne, fastigós, vomitiu. Una humiliació en tota regla. I el paio rient. Fàstic. Que no torni, o que li ensenyin a comportar-se. A tots ells.