Érem pocs i va parlar l'avi. Com a la taula de Nadal. Albert Boadella (74 anys) no repapieja, fa anys que diu el mateix. Des del seu retir de Jafre a l'Empordà, ha concedit una entrevista a El Mundo on no parla de teatre, estrictament. Només de la seva visió del resultat de les eleccions. Reconeix haver votat Inés Arrimadas fins el punt de recordar que en aquella casa empordanesa on es fa l'entrevista és on va néixer Ciutadans, en una reunió entre Boadella i un columnista del mateix diari, Arcadi Espada. El titular de l'entrevista és contundent: 'Puigdemont, capullo'. I el partit que va fundar diu que és de centre.

ACN

Boadella fa una repassada per cada candidat: Arrimadas és neta i de mirada "no xenofòbica, ja que el catalanisme sempre és d'arrel xenofòbica". Junqueras és un "anacoreta, Fray Junqueras". A Albiol el considera "molt directe, potser excessivament primari, però no tenia res a fer". Iceta? "un listillo, una mica patètic". A Domènech l'entrevistadora no el troba interessant i prefereix preguntar sobre Colau: populista, sense moral i l'única que mereix un musical. El plat fort, el titular, el deixa al president en funcions Puigdemont. La pregunta i la resposta són aquestes textualment: P: Si Pujol era Ubú president, ¿quién sería Puigdemont? R:(Se da un momento). Mmm... President capullo. (Ríe).

ACN

El seu gran enemic Pujol queda en no res comparat amb el gran papu Puigdemont: "descerebrat, s'ha abocat a un suïcidi col·lectiu. No té prou intel·ligència i perversitat per saber el que es fa" . Com a bufó del regne ha de dir el contrari que s'espera d'ell. Si l'unionisme viu decebut amb el resultat del 21-D, Boadella els insufla moral: "El resultat és bo perquè Catalunya ha de baixar a l'infern, tocar fons fins a la gran depressió. Això pot funcionar". Ell en sap molt de baixar als inferns i de pactar amb el diable. Els seus padrins del PP de la Comunitat de Madrid  estan a la presó o a les portes de ser-hi, i per delictes de corrupció. El seu àlbum de fotos té joies com aquesta:

GTRES

Dels tres el menys de dretes és el de la dreta: Arturo Fernández. Del cas Lezo, de Gallardón, Aguirre o Ignacio González El Mundo no li pregunta. Només de Catalunya: un delirio, votantes dementes, masoquistas, impostores, pandilla de aprovechados, con los principios de Groucho Marx. Diu que prepara una obra de teatre sobre Picasso. Millor una d'Arturo Fernández.