Segur que aquests dies ja comencen a veure al bar on sempre fan un cafè de bon matí, al club esportiu on juguen els seus fills, a la botiga de queviures del barri o a l'oficina on treballin diferents números del Gordo de Nadal que se sabrà el proper 22 de desembre. Segur que es topen amb dècims per tot arreu que els fan ballar el cap sobre quins i quants comprar-ne, perquè en algun punt hem de posar el límit. Qui no té límits a l'hora de provocar fàstic és Toni Cantó al chiringuito que li han muntat a 7NN, Con Toni.
L'exdirector de l'Oficina del Español ha deixat el càrrec després d'anys de fer el ridícul, ara a UPyD, ara a Ciutadans, ara al PP. A ell tant se li en refoten els principis, l'únic que compta per ell és la paguita i a seguir chupando del bote dient bajanades i imbecil·litats, especialment, sobre Catalunya i el procés. Però des que li han donat un programa on fa monòlegs ultres amb tuf de naftalina, està desfermat vomitant barbaritats disfressades d'humor. I no només sobre l'independentisme. Sovint Cantó també fa pudor de LGTBIfòbia:
Aquest és el nivell. Monòlegs sense punyetera gràcia, que només li fan gràcia al seu palmero més vergonyós. Un dels seus col·laboradors en aquest engendre televisiu que s'ha endut per fer-li la pilota i per fer un pim, pam, pum contra Catalunya i la independència. Un tipus que genera vergonya aliena, ja ho feia quan estava amb Susanna Griso a Espejo público, i continua fent-ho ara al programa de Toni Cantó. Parlem del presentador català Albert Castillón. Mirin, com a exemple, aquesta conversa grotesca sobre els actors i el sectarisme:
El crític televisiu i col·laborador de l'Alfons Arús, Sebas Maspons, ha tingut la santa paciència (i l'estómac) d'empassar-se tot el darrer programa d'aquest parell per seguir recuperant moments infectes, com aquest on, lligant amb l'inici de la peça, Castillón li ha fet arribar a Pere Aragonès i a Pedro Sánchez un dècim de loteria. S'imaginen quin, venint d'algú tan ocurrent com ell? "Hemos enviado este número, el 155. A mí me encanta, y trae una suerte...". "A mí me trae muy buenos recuerdos", s'apunta Cantó. Miserables és poc, després del que va passar a Catalunya ara fa cinc anys, amb aquell 1 d'octubre de trist record. "Como estos días se ha celebrado el quinto aniversario de la aplicación, hemos enviado el décimo. Eso sí, la condición es que si toca el Gordo, tienen que gastar la pasta en asociaciones españolistas en Catalunya", diu Castillón. I Cantó continua fent fàstic: "Tengo un buen recuerdo de cuando finalmente se aplica y especialmente de la noche balsámica para todos del discurso del rey". La cirereta, un altre col·laborador que diu que utilitzarà els diners del dècim per "rehabilitar 'preses polítics' porque los pobres me dan pena, porque cuando salen de la cárcel ya no tienen nada que hacer y son olvidados. Meterles como a los pobres deficientes, que los ponen en gasolineras":
L'escòria no té límits.