Que sapigueu tots que quan aneu al supermercat a comprar, pagueu per tenir menys del que ofereixen les marques. Això és el que ha volgut destacar Albert Om aquest dilluns quan ha començat la seva col·laboració setmanal a Els Matins. El primer punt del dia de la seva agenda Om té a veure amb una notícia que li va cridar l'atenció que va llegir aquest cap de setmana a La Vanguardia.
Explica el de Taradell que "la crisi mundial de subministraments i preus disparats, ha fet que algunes marques el que fan és posar-hi menys contingut". Així, per comprovar-ho en primera persona, ha anat al súper i ha constatat que "De manera que la Nutella d'un quilo, que sempre compro jo, ara té 900 grams, Pastas Gallo de 500, ara són 450, fins i tot, els Danone que eren 125, ara són 120. Saps allò del Petit Suisse de 'a mí me daban dos', doncs ara potser hauran de ser tres".
D'aquesta manera, de moment no repercuteix en el preu, el mantenen, però oferint menys quantitat. Lídia Heredia, però, apunta molt pertinent que "d'alguna manera això és repercutir en el preu, o sigui, ens enganyen. D'una manera o altra, al final pringarem".
Om afegeix una reflexió i lamenta un fet al qual ens haurem d'acostumar, per la gràcia divina, que "Tot té una explicació i tot el que vulguis, però al final és la impotència aquesta de la perversitat d'un sistema que ara de cop i volta et planta una crisi que no saps d'on baixa i dius, 'ostia, ara entrarem en això?'". "Doncs sembla que hi anem de pet, eh? Ja t'ho dic Albert Om", li diu la presentadora, sense animar-lo massa més.
Om també ha volgut posar l'accent en un referèndum que fan aquest dijous a l'empresa Desigual en que estan cridats a votar els 500 treballadors de les oficines centrals. Què han de votar, què han de decidir? Si passen de la jornada laboral de cinc dies a quatre dies. "En principi, dit així, voto que sí, no? Però hi ha lletra petita, un descompte, cobraries un 6,5% menys. Si surt que sí, ha de ser amb un 66%, dos de cada tres treballadors".
Om reflexiona i considera que és un debat que s'ha de fer, sense tocar molt els sous, tenir uns horaris més racionals que conciliïn la feina fora de casa amb el que han de fer després les famílies a casa seva, "alguna cosa que permeti que la gent no vagi sempre amb la llengua fora".
No hem d'oblidar tampoc la pertinent reflexió que ha fet després de les paraules d'un Pablo Casado que es va donar un bany de masses i que evidentment, es va recordar del president Puigdemont i de la seva obsessió per dur-lo a Espanya: "Casado té un punt de l'oeste, dead or alive. Suposo que el que volen és la foto, no? M'ha recordat, amb tots els respectes... la foto que s'imaginen es la del rei a Botswana no? Saps allò de la peça de caça, caça major? Doncs això". Una setmana més, imperdible.