A Albert Om li agrada la seva feina. Molt. A Albert Om li agrada la seva terra, Taradell, la comarca d'Osona, Barcelona... Molt. Albert Om està encantat amb la família que li va tocar. Molt... Però hi va haver un moment, ara fa sis anys, que va decidir marxar. Deixar-ho tot enrere i emprendre un viatge, petit en el temps, però intens. Canviar momentàniament de vida, de manera de viure la vida, i encetar una experiència personal que el reconfortés i el fes sentir emocions que feia temps no tenia.

Albert Om / @univers_llibres

Albert Om va marxar. No massa lluny, però. Se'n va anar a França, a la Provença, just després d'acabar El convidat a TV3 i abans d'aterrar per segona vegada a RAC1 per conduir l'Islàndia. Primavera del 2015. Om fa les maletes, com feia al programa de TV3 on anava a les cases dels famosos. Però marxa per estar sol. O com a mínim, envoltat de persones que ni el coneguessin ni ell conegués. Va triar el poble d'Aix-en-Provence.

Fruit d'aquella escapada va néixer un llibre deliciós. El dia que vaig marxar. D'ell n'ha parlat amb Jordi Basté a RAC1. Per què va marxar? "50 anys... Comences a tenir aquella por que un dia els pares marxaran, perquè ja han començat la seva decadència, ja no són els que eren... El pare havia començat la demència... De fet, el dia que marxo a França, quan ja era fora, és el primer dia que el pare no reconeix a la mare, a casa, després de 60 anys junts. I ella també estava fotuda, en un moment de tumors". 

Albert Om / TV3

Om necessitava "Esborrar-me del dia a dia. Prémer el botó de pausa. Fer un parèntesi", cosa que va aprofitar per aprendre francès. I per fer "excursions al passat. El llibre és un homenatge als pares". Un homenatge sentit, emotiu, sincer, d'enyorança, però també d'immens agraïment cap a ells. Basté li recorda una frase colpidora del llibre: "'Els pares no es moren un dia: se't van morint'.... Això és tan trist... Perquè és així". Om reconeix que es fa difícil quan mica a mica te n'adones, per exemple, amb la sordesa inicial del pare: "Va quedant desconnectat de la família, dels dinars familiars on deixa de participar perquè no hi sent".

Albert Om @catorze.cat

El periodista, amb l'emoció del record dels seus pares, parla també d'un comportament que probablement tots els fills hem tingut alguna vegada, i que després lamentes profundament: "Els hi exigim que siguin els mateixos pares que eren quan nosaltres érem petits. Els volem sempre amb totes les prestacions. I quan et fan repetir una cosa o t'expliquen una cosa per tercera vegada i els hi dius: 'Ai, mare, ja m'ho has explicat!', penso, 'osti, però que faig??". "Què injustos som", afegeix Basté amb raó.

Albert Om / @totbcn

Llegeixin el llibre d'Om. Paga la pena. Un homenatge als pares. Als seus. Però també als de cadascú.