Aquest diumenge farà exactament 50 anys d'una imatge històrica, impagable, emocionant. La de Pau Casals, a les Nacions Unides, proclamant i verbalitzant davant tothom que "I am a catalan. Today, a province of Spain, ¿but what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world" (Sóc català. Avui, una província d'Espanya, però, que ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món).

Enguany se celebrarà un concert d'homenatge al Palau de la Música a l'hora que s'està preparant un documental i avui, aprofitant aquesta data rodona, qui hi ha volgut dir-hi la seva ha estat Albert Om a la seva agenda setmanal particular a Els matins de TV3, amb Lídia Heredia.

'Els Matins' / TV3

"Què hi feia Pau Casals a les Nacions Unides? Com és que un músic com ell estava a l'Assemblea de les Nacions Unides?", es pregunta el col·laborador. Ell mateix dona més detalls d'aquell moment: "Li han d'aguantar el micro a Pau Casals perquè li donen per sorpresa la primera medalla de la pau de les Nacions Unides. Havia dirigit l'orquestra perquè li havien encarregat l'himne de les Nacions Unides". Les imatges mostren un Casals pràcticament amb 95 anys, visiblement emocionat.

Om explica que Casals comença parlant de la seva mare i de com li parlava de la pau de ben petit i com al final no pot aguantar més l'emoció i s'abraça a qui aleshores era el secretari general de les Nacions Unides.

Albert Om, recordant un moment mític a les Naciones Unides, a 'Els Matins' / TV3

Om reivindica que Casals "és un personatge molt interessant i molt més desconegut que d'altres catalans universals. Per mi és comparable a Dalí i no ho pots comparar amb tot el que sabem, s'ha escrit o s'ha vist de Dalí". Un Pau Casals que va morir dos anys després a Puerto Rico: "Es va passar tota la vida a l'exili, no va voler tocar mai a cap país que tingués relacions amb Espanya. Fins i tot, d'altres vegades s'havia negat a anar a les Nacions Unides perquè deia que no era neutral".

Una efemèride emocionant... L'altra que ha comentat?: "Dos anys de Franco volant... Dos anys i no ha passat res... la indiferència més absoluta". El de Taradell parla de com es va trigar 44 anys en treure el dictador del Valle de los Caídos. "Potser ho haguéssim hagut de fer abans", diu Om. 

Albert Om, a 'Els Matins' / TV3

Dues efemèrides. Dues vides ben diferents: la d'un geni i la d'un dictador assassí. Dos moments que Om ha volgut recordar aquest matí.