La mort d'Òscar Moré ha colpit el periodisme català, per sobtada, per inesperada, i pel bon caràcter del difunt. Moré no patia cap malaltia i la mort, natural, l'ha trobat a casa seva, a Figueres, on havia nascut feia només 50 anys. El seu programa Llapis de memòria d'aquest dilluns a SER-Catalunya l'havia gravat amb anterioritat. Dimarts ja no va poder fer-lo. La notícia va començar a córrer entre els seus amics i coneguts a les 2 de la tarda i ningú se la podia creure. A la redacció del carrer Casp van començar a rebre trucades preocupades, És veritat? Què ha passat? A les 5 de la tarda la seva ràdio feia pública la notícia. Entre les persones que van trucar a la SER per contrastar la notícia hi ha el descobridor de l'Òscar Moré: Albert Om. Va ser ell qui el va fitxar per L'hora del pati, el programa matinal dels primers anys de RAC1. Quan TV3 va triar Om per substituir Júlia Otero al magazine de tardes es va endur el seu equip i per les quatre cares del nou programa, El club, va tenir clar que una seria la d'Òscar Moré.
Era l'any 2004, Moré tenia aleshores 29 anys i era dels més moguts de TV3. Amb Eloi Vila formaven un duet similar: baixets, morenos, de comarques, amb empenta. A algunes redaccions de TV3 els coneixien com "Mery i Pippin", els dos entranyables hòbbits de la pel·lícula. Feien de reporters, de col·laboradors, de tertulians, del que calgués en un programa llarg com El club. Alguns companys d'aquella època, la més coneguda d'Òscar Moré, han fet tuits colpits per la notícia. Cris Puig: "No em puc creure que les xarxes estiguin comunicant aquesta notícia. T’estimaré sempre, angelito". Màbel Martí, probablement la més propera a ell, ha repiulat desenes de mostres de condol sense tenir esma per escriure. Un altre company, guionista del programa i amic íntim Narcís Naudí ha escrit "Encara no m'ho crec. No tinc paraules. La teva mort m'ha deixat fet pols, Òscar. Em quedo amb totes les coses que vam compartir... A la ràdio, a la tele, a la vida... Són molts records, molts moments, molts anys d'amistat. Va ser un gran plaer. Bon viatge, Òscar. DEP". Albert Om ha parlat pel programa El balcó de Ser- Catalunya.
Albert Om: "He trucat a les 3 de la tarda a la ràdio. A mi m'ho ha dit una persona amb qui vam treballar junts. No m'ho podia creure. Us he trucat per saber si podia ser veritat. Encara no ens ho acabem de creure. 24 anys enrera quan va començar amb mi a la ràdio era un Òscar molt divertit, molt creatiu, molt treballador, exigent, irònic, feia moltes coses al magazine matinal de RAC1. Recordo una secció que durava 3 minuts i la cuidava com si fos d'una hora. Es deia Sagrada família. Aleshores vivia per aquell barri i sortia de casa, s'asseia al costat d'algú que estigués per allà i començaven a parlar. No és fàcil i el resultat era excel·lent. Eren tres minuts de ràdio que eren una obra d'art. Era espontani, la manera que tenia l'Òscar d'entrar a la gent. Després vam estar uns anys a El club. Van ser 6 anys entre ràdio i tele. Ara hi tenia només una relació d'oient. Tinc la sensació que havia trobat el seu lloc, el seu programa. Em feia feliç que l'Òscar fes el Llapis de memòria, que li arriba a un moment de maduresa... (S'emociona) Ufff. una merda. El caràcter de l'Òscar evitava que el seu programa fos ensucrat. Era tendre i dolç però amb picardia empordanesa. Reies i ploraves al mateix temps. Era molt agraït anar-hi de convidat. Jo vaig ser convidat i n'era oient. És el seu llegat. Una abraçada. Imagino com ho deveu estar passant avui".
Òscar Moré no va seguir a El club. Albert Om va fitxar dues cares noves, Jordi Gràcia i Xantal Llavina, però encara que no seguís la relació laboral es van retrobar com a entrevistador i entrevistat a Llapis de memòria. Ara estan tots colpits, tots fotuts, però contents d'haver conegut l'Òscar Moré.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!