Us costa dormir? O sou dels que dormiu a pierna suelta? Tens son i no descanses? Patiu d'insomni? Teniu somnis recurrents? Quan aneu al llit, feu de tot menys descansar? Quines manies adopteu quan aneu a dormir? Feu com Marilyn Monroe, que dormia només amb Chanel nº5? Sou dels que cometen l'aberració de dormir amb mitjons? Pijamet llarg o roba interior? Tapats fins les celles fins el juny o amb un llençolet fins el desembre? Preguntes i dubtes raonables que es van abordar aquest dijous a la nit a l'imperdible Obrim fil de Xavier Sardà. El debat que presenta els dijous a TVE al circuit català analitzava els costums que tenim els catalans a l'hora d'anar a dormir i els problemes que tenen moltes persones que no poden conciliar la son. El 93% dels catalans té algun tipus de “pertorbació del son”. I un 60 % diu directament que “dorm malament”.

sarda estivill dormir
Xavier Sardà amb el doctor Estivill / TVE

Sensacional la tria de tertulians i convidats, entre ells, el doctor Estivill, qui més en sap de son de tot el país, o d'altres com el periodista Xavier Pérez Esquerdo, que ha reconegut que quan es desperta a mitja nit, per tornar a agafar la son, es posa a resar un Parenostre, en català, en castellà, o fins i tot, en llatí. També han comptat amb el testimoni de l'Albert Om. L'Ana Boadas ha anat amb el presentador i locutor de Taradell a una botiga de matalassos per parlar sobre el que més hores fem al llit: dormir. O no dormir. I allà ha donat algunes revelacions força sucoses. Per exemple, sàpiguen que si alguna vegada s'enlliten amb ell, ell té molt clar que només acceptarà si després pot dormir al costat del llit on sempre es posa. Li diu a Boadas: "No anem bé, eh? Perquè jo en aquest costat del llit no dormo... dormo en aquell". Per tant, l'Albert sempre mirant el llit a mà esquerra, o si no, o naranjas de la China: "Som incompatibles, és innegociable: jo, és de les primeres coses que demano, quan veig que ja una mica comença una cosa... pregunto 'Tu a quin costat dorms del llit?', perquè si no, ja no hi ha res a fer...".

albert om boadas2
Ana Boadas i Albert Om / TVE

Om, que reconeix que "jo no tinc insomni, però no dormo bé", no ha tingut mai cap trastorn de son, però "una vegada sí que em va preocupar: jo dormia bé, però vaig començar a fer els matins a RAC1, amb uns horaris molt canviats als que portava jo, i al cap d'un temps vaig anar a veure l'Estivill". Com dorm l'Albert?: "Despullat, no. Amb batí com Màrius Carol, tampoc. Amb una samarreta i pantalons curts, per exemple. Mitjons per dormir? Mai de la vida. I que l'altra dormi amb mitjons?.... 'Ja te'ls escalfaré'". Om també ha revelat la seva gran mania, el que fa cada vegada que va al llit, estigui on estigui... i sigui quin sigui el llit on es posi a dormir. O a fer el que sigui: "La gran mania meva és això, el coixí. Vaig amb el meu coixí a tot arreu, que no té res d'especial el meu coixí, és meu i prou, és amb el que dormo cada dia. Amb què té relació això? Amb res, potser amb ser un tocat dels collons, i punt. És una mania com una altra. De vegades, la gent em ve i em diu (a cau d'orella): 'jo també m'emporto el meu coixí'. És com un codi que tenim entre nosaltres".

albert om boadas3
Ana Boadas i Albert Om / TVE

Una altra particularitat d'Albert Om al llit és que té un rellotge biològic especial que fa que sàpiga quina hora és en qualsevol moment de la nit que es desperti: "Em desperto i penso: 'Quina hora deu ser? 4:23?'... Agafo, miro el mòbil i... 4:22... Més de cinc minuts d'error és molt estrany". Om, que presentava El convidat a TV3 i corria la llegenda urbana de saber si realment es quedava a dormir a les cases on anava o no, confessa una curiositat final, sense dir noms: "Només una persona, no et diré qui, em va dir, sense gravar, evidentment: 'Va anar tan bé el que vam fer ahir, que aquesta nit hem fet l'amor amb la meva dona...'"... Realment, el millor que li poden dir a un entrevistador, que després d'una entrevista, a l'entrevistat i a la seva parella els hi vinguin ganes de fer una caidita de Roma. I on ha dormit millor?: "al Palau Episcopal de Barcelona, convidat pel bisbe Novell". Amb ell, però, no va fer, és clar, una de "les coses bones de la vida: la cullereta". Segur que tots vostès saben de què parlem... Ganes de ser al llit, cadascú, amb qui tingui en ment, i fer la cullereta o qualsevol altra postura que se'ls hi acudeixi. I