Les últimes 24 hores han tingut un protagonista inesperat, però que sempre que apareix no deixa indiferent ningú. Albert Pla està en molt bon estat de forma. Els seus àcids comentaris sovint desarmen el seu interlocutor, especialment per la seva tremenda franquesa i la seva peculiar i inimitable visió del que l'envolta. Aquest dissabte ha visitat el Preguntes freqüents després de repetir una mateixa pregunta en el seu article al diari Público: "¿Me puedo quedar en España?". En el text, el cantautor es posa en la pell d'una "mujer homosexual catalana divorciada" i s'adreça a Vox, PP i Cs per dir si pot continuar en aquell país tot i que fugi esperitat d'alguns símbols habituals: Franco, la bandera, els toros o la monarquia.

albert pla faqs

TV3

No li va preguntar això Cristina Puig al plató del FAQS. Però igualment va ser un moment televisiu deliciós. Pla és una rara avis com n'hi ha pocs, i el surrealisme va fer acte de presència en una entrevista amb molts moments de silenci entre tots dos després d'algunes reflexions del cantant i molts moments de sincera sorpresa de la periodista després d'escoltar segons quines respostes per part del convidats. Com quan va confessar no mirar el programa tot i que va ser el primer convidat. I l'audiència va recompensar tenir algú com Pla a qui poder escoltar. El millor resultat de la nova temporada amb un excel·lent 21,7% de share. Per mostra, un botó: així va marxar Pla per acomiadar el programa:

Abans, declaracions imperdibles. Sobre el sentit de les manifestacions: "Em semblen una cosa idiota. Em sembla inútil. Una demostració pacífica està demostrat que no aconsegueix res":

 A qui probablement també consideri uns inútils són els polítics d'aquest país. De fet, no pot ser més clar: "M'agradaria que la política no existís". A Pla mai no li ha semblat que la classe política faci tot el que hauria de fer. És més, els atribueix gran part (per no dir tota) de la responsabilitat que a hores d'ara Catalunya no hagi assolit encara la independència. "Crec que si no fos pels polítics, Catalunya ja seria independent"... Pausa per copsar la seva frase. Silenci. I esclat d'aplaudiments per part d'un públic entregat.

I entre els polítics que es quedarien sense feina si fos per Albert Pla, algú que probablement és dels més conscients de les moltes coses que fan malament els polítics i més s'autocritica del panorama actual, Gabriel Rufián. El diputat d'ERC al Congrés és dels pocs polítics que ha conegut Albert Pla, que reconeix que no sap si als seus concerts hi van molts, i que tampoc van a saludar-lo al camerino quan acaba. Amb Rufián va coincidir en una ocasió. I Pla va confessar-li a Cristina Puig una de les reflexions més inclassificables que es recorden en aquell programa: "Li vaig dir: 'Hola, què tal?'. Em va semblar molt curiós que existís. Això li vaig dir: 'Òstia, existeixes de veritat, ets una persona'"... Puig amb els ulls com taronges: 

Un tuit retuitejat pel mateix Rufián. O pel seu holograma, que ara Albert Pla ja ens ha deixat amb el dubte.