Afortunadament, mentre a Espanya hi ha Carlos Carrizosas, Ineses Arrimadas, Borbons, ultres embolicant-se amb rojigualdas, franquistes, feixistes i una inacabable fauna, podem felicitar-nos que de tant en tant hi hagi persones com Albert Pla que diguin a les coses pel seu nom, que no es mosseguin la llengua a l'hora de retratar el seu entorn o que carregui de manera rotunda contra segons quines actituds. Porta fent-ho tota la vida a través de les seves cançons. Però d'un temps ençà, també ho fa a través dels seus escrits al diari Público. L'article d'opinió que acaba d'escriure, però, probablement sigui el més demolidor que se li recorda. El títol ja és prou explícit: "Llamadme fascista, pero soy antifranquista. ¿Me puedo quedar en España?".
ACN
Veurem si aquesta pregunta té resposta per part de les hosts més patriòtiques del país. De moment, el que ha fet el cantautor és posar-se en la pell d'una "mujer homosexual catalana divorciada" que s'adreça en castellà a Vox, PP i Cs "porque no quiero ofenderles preguntando en catalán. Que yo no quiero líos con nadie". Sarcasme mode on en la seva màxima expressió. Pla pregunta si es pot quedar a Espanya tot i que no cregui en Déu, "tal vez porque de pequeña, me eduqué con las monjas de una escuela pública. Me daban tantas ostias que aún me duelen las cervicales. Y, por si fuera poco, el cura que nos venía a confesar cada semana, me metía mano". Tampoc en els toros, "también diré que estoy hasta el moño del flamenco, de la fiesta del Rocío, y de la Semana Santa. Aborrezco las jotas, la tuna y el chotis. Nunca conseguí leerme entero don Quijote de la Mancha. Y no le encuentro ninguna gracia a los poemas de Quevedo".
Efe
Amb la seva habitual ironia, l'artista fuig de l'excés d'espanyolitat representat en segons quins símbols. Els mencionats... o Franco: "para ser franca me la suda el cadáver de Franco. A mí, llamadme insolidaria, me da igual que lo metáis en el vestíbulo de vuestra sede o en una bolsa de basura". Franco o els seus acòlits: "he maldecido la memoria de Franco, Fraga Iribarne y la de todos sus herederos políticos, porque, llamadme intolerante, creo que eran unos fachas de mierda". Per no parlar dels colors de la bandera espanyola: "Me quedo con la bandera de la franja violeta. Llamadme mariquita, pero era más vistosa". La Benemérita tampoc se'n lliura: "Me da miedo la Guardia Civil. Y, llamadme frígida, pero me cago de miedo cuando un policía nacional viene a tomarse unas cervezas al bar de mi pueblo".
GTRES
Falten els Borbons i les seves "ideas absolutistas". De Felip, "me parece altivo y repelente". I de la reina Letícia... "Sobre su mujer, mi reina, no quiero pronunciarme porque me meterían en la cárcel. Jolines, llamadme extremista, pero me caen fatal". La conclusió és per aixecar-se i aplaudir: "Tal vez solo sea una de esa minoría de feminazis que oprime y excluye a esa gran mayoría silenciosa de lesbianas normales de derechas y patriotas". Amb la pregunta final que es repeteix com un mantra: "¿puedo quedarme en España?". Sublim.