Aquesta és la setmana fantàstica d'Albert Rivera. El tenim fins a la sopa, presentant el seu llibre post-ensorramenta i defunció política. Digueu-li sobredosi, digueu-li indigestió. Posar la tele i veure-li la cara és tot un. L'agenda la té plena de cites amb la flor i la nata de l'espanyolisme mediàtic més ranci, amb la santíssima trinitat: Motos, Quintana, Osborne. La cosa és fer veure que Alberto Carlos és guai, és cool, i el més important: és tan humà i senzill com tu i com jo. La tasca és titànica, la veritat. Però ni ell ni els seus col·legues televisius defalleixen, presentant-lo com un ciutadà modèlic, un pare exemplar, un líder d'altura. Altura. La paraula clau.
Sembla que Rivera té un problema amb l'alçada. Vol ser més alt. Ja es va posar de manifest durant un dels debats de les eleccions del 10-N del 2019, quan li van col·locar una plataforma per apujar-lo uns quants centímetres i distingir-lo dels seus rivals. Finalment li van retirar "la trampeta", però va quedar per a la posteritat. El cas és que l'Alberto Carlos no és pas baixet, 1'79, però no en té prou. El complex el turmenta, i durant la seva entrevista-massatge amb Ana Rosa Quintana, ha tornat a fer servir una alça al seient. Un doble coixí per engrandir la seva figura i fer-se encara més visible. Se li ha vist el llautó, una vegada més. Són els trucs del ciudadaner, molt murri però poc efectiu.
L'absurda tècnica de Rivera, que no la va fer servir amb el baixet Pablo Motos, ens deixa un interrogant. Com que no té problemes reals d'estatura, no serà que pateix en silenci d'altres molèsties a la zona baixa de l'esquena? Silenci... molt adient per al protagonista. "¿Oyen eso? Es el sonido del silencio..."