El ciutadà Albert Rivera ha tornat a oferir una roda de premsa. Es veu que, 3 mesos i 20 dies després de l'abandonament forçós del partit que va fundar fa 13 anys, té 'morriña' del flashos i l'atenció mediàtica. I com que ha trobat feina, ha decidit recuperar aquella sensació (miratge, per d'altra banda) de que a la gent l'importa molt el que fa o deixa de fer. Alberto Carlos serà a partir d'ara el president executiu d'un despatx d'advocats, però sembla que és el nou davanter del Barça o l'investigador que ha trobat la cura contra el coronavirus. L'ego del personatge es manté intacte. I la capacitat per fer el ridícul, també.
Albert Rivera Europa Press
Han estat moltíssims els mitjans que han dedicat grans esforços per cobrir la incorporació de l'exlíder taronja a la vida professional activa. Algunes cadenes, fins i tot, han modificat la seva graella per emetre les paraules d'un dels seus ídols (estavellats). Davant els periodistes ha venut el peix amb grans paraules: "un sueño desde pequeño", diu de treballar al món del dret. Vol un món més just, pero l'ombra de Betancor és allargada. Millor l'aniria si vigilés amb els somnis, que de vegades es tornen malsons. Veurem com li va en la nova aventura, però el que ja ha obtingut és el feedback de la xarxa, que l'ha atonyinat com en els vells temps: "no nos importa", "quiere casito", "vergüenza", "patético"... N'hi ha per escollir. Potser el següent serà anunciar que menja macarrons o ous ferrats.
Albert Rivera Europa Press
L'expolític diu que la seva vida ha canviat molt des que és lluny de la primera línia. Doncs no tant. Segueix tan enamorat de si mateix com el primer dia. Precisament, una de les raons del seu fracàs. Quin fitxatge.