Des que Albert Rivera va ensumar el gosset Lucas, no se n'ha sabut res més ni d'ell ni del gosset. Potser va aspirar massa fort els efluvis del pobre animaló, però el cas és que aquell va ser l'inici de la fi de la carrera política de l'exlíder de Ciutadans. Des que va marxar per potes, cosa que ja albirava, des que va fer tot el contrari que l'orquestra del Titanic i en lloc de quedar-se tocant fins l'enfonsament final, va ser dels primers que va saltar del barco, el partit taronja gairebé ha certificat la seva defunció total.
Patacades descomunals a Catalunya, a Madrid i a tot arreu on hi hagi eleccions. El partit que ara presideix Arrimades no és que sigui una ombra del que va ser, és que és tan insignificant que ja no té ni ombra. Rivera no va ser l'únic en fugir abans de la nata històrica de Cs en els darrers comicis. L'home més chaquetero de la política dels darrers anys, Toni Cantó, també va canviar el taronja pel blau cel i va córrer als braços d'Isabel Díaz Ayuso fent-li de palmero a canvi d'una paguita, de quatre engrunes que li deixés, en aquest cas, l'Oficina del Español.
A Ciutadans es porta molt això de canviar de jaqueta, i ara, qui ha seguit l'exemple del valencià, és Albert Rivera. El polític català, un any i mig després d'haver dimitit com a president del seu partit, continua tenint cert pes polític. Almenys, per a Pablo Casado.
Segons explica El Independiente, la relació entre ambdós és "molt bona" i els contactes s'han multiplicat en el darrer any, i fins i tot asseguren que el president del Partit Popular veu en Rivera una mena d'assessor de confiança i atén i escolta els seus consells. I tot, després que a finals de l'any passat ja va transcendir que el PP havia contractat l'ara responsable del despatx d'advocats Martínez-Echevarría & Rivera, per tal que preparés el recurs d'inconstitucionalitat que els populars van portar al Tribunal Constitucional contra la llei catalana de lloguers.
Rivera-Casado, Casado-Rivera, dues cares de la mateixa moneda. O una moneda amb les mateixes cares. El català i el de Palència s'assemblen, no només políticament, sinó també físicament. I ara, pel que sembla, la simbiosi arribarà a la seva màxima esplendor amb l'assessorament de l'un a l'altre. A la xarxa no li ha agafat per sorpresa el que publica el citat mitjà, però sí que ho ha aprofitat per abonar-s'hi i ensorrar-los a tots dos amb un reguitzell de mofes i comentaris sagnants. Aquests són uns exemples, però n'hi ha a cabassos:
Facin apostes: qui serà el següent? Arrimadas? Carrizosa?