"Pues no-no-no lo sé, pregúnteles a ellos". Albert Rivera està nerviós, i li costa d'amagar-ho. Ridiculitzat i desmentit per Emmanuel Macron, destrossat pel seu exsoci Manuel Valls, criticat pels fundadors de Cs, vilipendiat per pactar amb l'extrema dreta... Li plouen pals per tot arreu, i el líder taronja no és dels que sàpiguen encaixar les crítiques. I és clar, acaba passant l'inevitable: Que Rivera perd la paciència víctima dels nervis. "Le han pillado con el carrito del helado" pels seus tripijocs amb Santiago Abascal, i té a la Europa liberal escandalitzada. Ja no "le ajuntan", i Alberto Carlos la paga amb... la premsa.
"Pregúnteles a ellos", diu Rivera, girant la truita als periodistes amb una tàctica poc menys que de pati d'escola. Els seus "socis" a França i Alemanya fan un "contigo no, bicho" als ultres, però Cs s'embolica amb ells a ajuntaments i governs autonòmics per esgarrapar cadires, alcaldies i futures "mamandurries". Però és clar, explicar-ho amb sinceritat no entra en els plans de Rivera, que fa servir allò del "patapum palante" del mític entrenador de l'Athletic de Bilbao, Espanyol i la selecció espanyola, Javier Clemente. El problema és que no enganya ningú, i que cada minut que passa s'ensorra una mica més. La xarxa va plena amb tota mena de mofes sobre l'acting del Rivera.
Recorden aquella sàtira de El Jueves sobre José María Aznar, amb la cèlebre frase de "nunca debí salir de Valladolid"? Doncs Albert Rivera podria perfectament aplicar-la al seu present i futur polític: "Nunca debí pactar con VOX". Massa tard, amic, massa tard. Havies de triar entre "susto" o "muerte" política, i t'has passat d'ambiciós: T'has quedat amb les dues opcions.